A Espanya, i també a Catalunya, en això no són massa diferents, tenim una enorme capacitat de creació. Som gent de poc mètode però de gran intuïció i de gran imaginació. Per aquesta raó un país que fins fa poc no tenia pràcticament escoles d’art ha estat capaç de fer sorgir pintors com Picasso, Miró, Dalí, Tàpies, etc. Tampoc en el món de les finances i del dret hem estat gran cosa, vam crear la Taula de Canvi el 1401, poc després el Llibre del Consolat de Mar, primer text de dret internacional, i vam descansar per a tota l’eternitat.

En general la lògica ha estat aquella de la Universitat de Cervera de “Lejos de nosotros la peligrosa novedad de discurrir”; la de “que inventen ellos” que denunciava Miguel de Unamuno o la de “Muera la inteligencia. Viva la muerte” de Millán Astray.
Amb aquests antecedents, tot d’una Espanya ha donat una lliçó al món. No ha estat el producte d’una gran investigació, ni d’una gran recerca filosòfica. És clar. Els narcotraficants, els lladres, els banquers, els del tràfic d’òrgans, els del tràfic de dones i tota la patuleia de persones que feien coses il·legals i delictives sabien, fins ara, que per funcionar calia fer-ho en l’economia submergida i per tant només amb bitllets. Aquesta és la raó que aquest fos el país amb més bitllets de 500 euros circulant.

Però heus aquí que un grup d’individus han creat el que mai ningú s’havia arribat a imaginar, ni més ni menys que el diner negre amb targeta d’un banc! Ni a Austràlia, ni al Canadà, ni a Xile, ni al Marroc, ni a l’Aràbia Saudita, ni enlloc del món, a cap individu li havia passat mai pel cap funcionar amb diner negre amb una targeta bancària. Fins que uns espanyols han fet l’impossible.

Els responsables dels càrtels de la droga sembla que han quedat astorats amb aquesta gesta. Els mafiosos italians s’estan fotent cops de cap contra la paret, en adonar-se que podrien haver ideat aquesta novetat financera, ells que s’havien inventat la neteja de diners negres amb les bugaderies! Tan fàcil fóra haver comprat un banc i haver creat una partida pressupostària que digués “error informàtic”; bé, en aquells dies no hi havia ordinadors, podrien haver posat “error de les màquines d’escriure”. Això sí, ni abans ni ara, els auditors, no miraven partides de 15 milions d’euros, o sigui 2.490 milions de pessetes, una petitesa de res. A mi em servirien per tapat un forat, com diuen els que els ha tocat la grossa.

Som una gent extraordinària, si no tenim l’autoestima pels núvols, és perquè no volem! Ben pensat, la diferència entre diner negre i blanc només és per a la gent normal, els de Manhattan i la City no hi veuen cap diferència.