(Aquesta entrada no l’he escrit jo, sinó que és obra de Josep Simó Deu, cirurgià i caminaire. Un amic a qui tinc l’honor d’allotjar en aquest bloc i a qui dec haver après  molts dels camins i de la vida.)

Na Pilar Gil Bartoll va néixer el 18 d’octubre de 1923,té doncs 92 anys. És la filla dels masovers de Sant Jaume de Vallhonesta, Francisco Gil Solsona i Vicenta Bartoll Sebastià. Va viure a la Masoveria de 1923 a 1927, amb els seus germans Antonio, Emilia, Paco i Josep on les mestresses, dues senyores que no recorda el nom, vivien en altres estades diferents de la mateixa masia.

A la planta baixa de la masia hi havia els estables pels cavalls, atès que la masia era un hostal de pas del camí ral de Barcelona a Manresa. Encara que sembli mentida el camí ral passava pel coll de Montcada ,pel passeig Manresa de Sabadell, continuava per l’actual carretera de Matadepera fins a la Barata on s’enfilava per Castellsapera, passava pel Paller de tot l’any, els Hostalets del Daví fins Sant Jaume de Vallhonesta, per seguir cap al Pont de Vilomara i Manresa.

Pilar Gil recorda que el seu pare era pagès i treballava la terra on tenia ametllers i oliveres i a les feixes de sota casa i tenien els horts on collia tota classe de verdura: cols, bledes, bròquils, etc. També tenien uns cirerers que encara hi son. Hi havia un matxo i una egua que utilitzaven per treballar i de transport quan anaven a San Vicenç i Manresa. Tenien cabres que els donaven llet per el consum diari de casa i cabrits per vendre. La seva mare criava conills i gallines. Els ànecs i oques s’estaven a la bassa. El seu pare en els dies de grans gebrades i gelades el que feia a primera hora del matí era trencar el gel que moltes vegades tenia dos dits de gruix. Criaven un porc i gracies als productes de la matança en tenien per tot l’any. Al temps dels bolets el seu pare anava a una lleneguera que hi havia en un bosquet a sobre la font a buscar unes quantes llenegues i les guisaven amb conill.
Un cop a la setmana amb el matxo baixaven a Sant Vicenç a comprar pa per la setmana, ja que no tenien forn i aprofitaven per pujar algunes queviures com arengades o bacallà. De tant en tant el seu pare i els seus germans anaven a Manresa per comprar roba de vestir i espardenyes d’espart de set betes.
Menjaven del que els donava la terra. Per esmorzar un plat sopes o vianda rescalfada del vespre anterior. Per dinar escudella, excepte dijous i diumenge que feien arròs a la cassola de terrissa amb conill o costella de porc. Per sopar verdura o cigrons amb un tall de cansalada. Sempre tenien sobre la taula ametlles i també quan era el temps menjaven serves i lledons .
Les serves son el fruit de les serveres -semblant als gínjols-.

Els lledons son els fruit del lledoners com el que es conserva malmès al marge de la masia. Son petits de la mida de un pèsol, rodonets i llisos amb molt pinyol i poca polpa.

De vi nomes en bevien els homes de la casa. Per escalfar-se feien foc a terra. L’encenien al matí i posaven dos tions que duraven fins al vespre . Per fer-se llum ja que no tenien electricitat, utilitzaven llums de carburo o llànties d’oli. Pilar ens diu “quan la mainada ens anàvem a dormir, la mare ens despullava i s’emportava la llum”.
La Pilar desprès de viure a Sant Jaume, atès que el seu pare era pagès, va anar a la masia del Soler (Sant Vicenç), després a El Planet (Rellinars) i dels 18 als 25 anys a Sabadell. Es va casar amb Joan Balart i Pons però no varen tenir fills. Uns anys mes tard, anaren a viure de nou a Sant Vicenç, primer a la barriada del Clot i posteriorment a la vila. Actualment amb 92 anys i amb una salut física i mentalment envejable, viu molt ben atesa a la Residencia de Sant Miquel de Jonqueres, i segueix mantenint l’escalf i l’estimació dels seus nebots que no deixen de tenir-hi contacte i la van a veure molt sovint. Gracies a ells que la varen portar un dia a Sant Jaume he pogut reconstruir aquest relat.

Josep Simó Deu