El dia de Sant Jordi es venen més llibres que en tot l’any sencer. La gent diu que compra sis llibres l’any de mitjana. Els catalans a les enquestes menteixen bojament, compren sis llibres -tampoc se’ls pregunta si llavors se’ls llegeixen-, practiquen el sexe quatre vegades la setmana i a la televisió veuen documentals. La Belén Esteban la veuen els marcians. La veritat és que els catalans compren un llibre l’any, el dia del nostre sant patró, però el que ningú explica és que un cop arriben a casa, posen la rosa en un gerro i el llibre en la prestatgeria de llibres de Sant Jordi. Obrir-lo mai, és una cosa que als catalans ens ho prohibeix l’Església catòlica des de ben antic ja que consideraven, és clar, que llegir era i és perillós per la religió i l’església, per aquesta raó es van inventar l’Index Librorum Prohibitorum, on podem trobar llibres de Charles Darwin, Odón de Buen, Epicur, etc. També era perillós per a l’Estat, per aquesta raó a Espanya els governs mai els va preocupar fer escoles per tal que la gent pogués aprendre a llegir. Ara hi ha nous arguments postmoderns: ja llegim per Internet. I la gent es queda tan ample, el que no van a aconseguir del tot la Inquisició, ara ho està aconseguint Bill Gates i tota la caterva de persones de les tecnologies i les xarxes. Abans almenys hi havia gent que denunciava la Inquisició, ara no, ara la incultura avança igualment però fent servir una idea de Max Aub sobre la llibertat podríem dir que: «Aquí no es que no haya cultura. Es peor: no se nota su falta». Bé, n’hi ha d’altres que consideren que llegir va malament per a la salut i especialment per als ulls ja que cansa la vista. Així doncs, tallem arbres, en fem pasta de paper, editem llibres, els posem a llibreries, la gent els compra i al final tot l’esforç només serveix perquè a les cases a les prestatgeries a més de pongos hi hagi llibres. Catalunya: quin gran país!