Unes primàries en un moment excepcional

MIQUEL ICETA
LA VANGUARDIA, 13.10.16

Dissabte, dia 15, més de 17.000 persones estan cridades a participar en les eleccions primàries per escollir la persona que ha de liderar el Partit dels Socialistes de Catalunya. És una responsabilitat enorme la que recau sobre els meus companys i companyes: no són unes primàries ­normals, ja que estem vivint un període excepcional.

Dissabte decidim qui serà el líder del PSC, i si el líder del PSC serà o no al Parlament de Catalunya en un moment crucial.

Decidim qui serà la veu que se sentirà als mitjans de comunicació representant tots els que volem diàleg, nego­ciació i pacte, enfrontant-se als que estan disposats a continuar en la seva cursa boja
i unilateral cap a l’abisme o, en el millor dels casos, cap al fracàs.

En cap altre moment de la història de Catalunya d’aquests últims anys les institucions catalanes s’han vist sotmeses a la tensió i la crisi imposades per l’estratègia insensata que l’independentisme ha dissenyat fins al setembre del 2017 amb un enfrontament amb la legalitat i una fractura profunda en la societat catalana.

Per això és tan important qui estigui al capdavant del PSC. Perquè avui el PSC és, independentment de si té més o menys representació parlamentària, la pedra angular de la reconstrucció del ­catalanisme a Catalunya. Un catalanisme avui injuriat pel bloc sobiranista, per la seva voluntat de pacte i perquè vol construir Espanya sense renunciar a aconseguir més autogovern per a Catalunya, però que és l’instrument que ens ha proporcionat el grau més alt d’autogovern, llibertat i prosperitat de la història.

El PSC és l’únic partit que té un projecte sòlid, no màgic, tant per a Ca­talunya com per a Espanya. Un projecte perquè Catalunya sigui reconeguda com a nació per Espanya i perquè Espanya s’accepti a si mateixa com a nació de nacions. Un projecte en què és tan important la nostra capacitat de convicció cap a la ciutadania catalana com la capacitat de convicció sobre el PSOE i el conjunt de la ciutadania espanyola. No és un projecte fàcil, però és un projecte factible, a diferència dels altres. Si la democràcia és el pitjor de tots els sistemes polítics, a excepció de tots els altres, m’atreveixo a dir que
el nostre projecte federal és el pitjor dels projectes possibles, exceptuant tots els altres.

Per això la responsabilitat de les afiliades i els afiliats del PSC és enorme. No només han d’escollir una persona per ­liderar el partit; han d’escollir una persona per liderar una part de la societat que vol i presentarà batalla democràtica, la batalla ideològica, la batalla mediàtica i la batalla social perquè la raó i la sen­satesa tornin a la política catalana i a l’es­panyola.

Vull ser aquesta persona. Vull ser primer secretari del PSC. Tinc la força, la convicció, la capacitat, l’experiència i el reconeixement social, fins i tot el dels meus adversaris. Poso a disposició del socialisme català la meva capacitat per defensar les nostres idees sense oblidar que la societat el que necessita és que els polítics siguem capaços de trobar solu­cions factibles als problemes que tenim a Catalunya, a Espanya… i al PSOE.