Veto a la Sección 60 PGE-2016.

Senyor president,

Señorías,

Otro presupuesto de la Seguridad Social del gobierno Rajoy, y más de lo mismo:

• Ingresos sobrevalorados.
• Gastos infravalorados.
• Para acabar echando mano del fondo de reserva de la Seguridad Social.

Un año más, se repite la misma historia. El senador Saura y yo podemos entender que se produzcan ciertas desviaciones entre lo presupuestado y lo ejecutado; pero, señorías, la desfachatez del ministro Montoro con las cuentas de la Seguridad Social no tiene parangón:

• 2013, se recaudaron 7.648 millones de euros menos que lo presupuestado.
• En 2014, menos 4.226 millones de euros.
• Para 2015 ya se anuncian, también, desviaciones negativas en los ingresos.

Con los gastos pasa lo contario. Se infravaloran y luego se desvían al alza; en 2014, en 2.716 millones de euros. Lo mismo se augura para el cierre de 2015.

Ruego a los portavoces del PP que no insistan en que este año sí, que en 2016 las previsiones realizadas por el Gobierno serán las reales. No es creíble, y menos después de enredarnos en los cinco presupuestos que ustedes han presentado.

Para 2016, ¿qué previsiones hace el Gobierno?

• Que las cotizaciones sociales crecerán un 6’75% respecto al 2015. El peso de las mismas en el presupuesto de la Seguridad Social crecerá un 3’19%, pasando del 80% al 83’19%.

¿Son creíbles estas previsiones? Para nada. Lo entenderán fácilmente:

• Tasa de temporalidad, 25’1%. Tasa de trabajo a tiempo parcial, 15’8%.
• Devaluación salarial de un 10%.
• Incremento salarial para 2016: se calcula de 1%.
• Congelación del salario mínimo interprofesional.
• Bonificaciones y exenciones a las cuotas de la Seguridad Social.

Trabajen un poco estos datos y concluirán que es imposible el crecimiento de ingresos que contemplan estos presupuestos. Lo que sí que se cumplirá es la previsión de retirar 6.000 millones más del fondo de reserva de la Seguridad Social.

Un fondo que, ustedes, han esquilmado en un 40% en esta legislatura. Algún portavoz popular puede tener la tentación de repetir un argumento falaz para justificar este ir tirando del fondo, y es el de que “para eso está”. No sean tramposos, el fondo de reserva no está para corregir cuentas falsas. Cuentas que se falsean para ir cumpliendo con los objetivos de déficit. Ustedes utilizan lisa y llanamente el fondo de reserva para sufragar el déficit presupuestario. El fondo de reserva no se sufraga con los impuestos, sino con las cotizaciones de trabajadores y empresarios. Su finalidad es garantizar el pago de las pensiones. Lo que hacen con el fondo es ilegítimo e inmoral.

Lo que hacen de presupuestar más ingresos de lo razonable o reducir los gastos para que cuadren las cuentas, es de tramposos. Utilizar el fondo para corregir posteriormente las desviaciones que año tras año se producen y que ustedes saben que se producirán, es propio del talante de este gobierno. Y, señorías, el déficit de la seguridad social no será del 0’3% como ustedes afirman; será, como mínimo, del 0’6%.

Con los gastos pasa al revés, se infravaloran. ¿Qué está pasando en 2015? Pues que el gasto se ha disparado un 3’4% más de las previsiones presupuestarias.

Su reforma de las pensiones, se lo dijimos en el debate, no garantiza el poder adquisitivo de los pensionistas. Y como muestra, 2016. Previsiones de inflación para 2016, 1’1. Incremento de las pensiones, 0’25%. Pérdida de poder adquisitivo, 0’76%.

En ninguna de las políticas del gobierno Rajoy se han abordado las verdaderas cuestiones que pueden garantizar la sostenibilidad y suficiencia del sistema público de pensiones: empleabilidad, salarios, cotizaciones, eliminar el exceso de bonificaciones y exenciones.

Veto al Proyecto de Ley de Mecanismo de Segunda Oportunidad.

Intervención en el Senado, Comisión de Economía con competencia legislativa plena.

14-07-2015.

Senyor president, señorías:

Es una vergüenza que no hayamos reformado el Senado, como nos comprometimos a hacerlo a lo largo de esta legislatura.

Esta Ley que hoy van a aprobar es un compendio de las malas prácticas legislativas del gobierno de Mariano Rajoy, porque:

• Proviene de un Real-Decreto Ley, el 1/2015, instrumento excepcional del que ustedes han hecho un uso y abuso en esta legislatura.
• Se tramita en medio de este aquelarre legislativo. Van a aprobar 36 leyes en dos meses.
• Es la octava reforma de la Ley Concursal. Sacan ustedes una media de una reforma cada 5 meses. Ya me dirán qué rigor legislativo tiene esto y qué seguridad jurídica dan estas contínuas modificaciones. La legislación concursal del PP es un caos normativo permanente.
• Una vez más, introducen en una Ley modificaciones de otras Leyes que no guardan ninguna relación entre sí. Modificamos doce Leyes y otros tantos Decretos-Ley.

Lo dicho: con este Proyecto de Ley y su forma de tramitarlo, se superan a sí mismos.

A finales de la legislatura, ustedes se acuerdan de la Ley de Segunda Oportunidad. Y lo hacen mal. Después de 7 años de crisis, se despiertan con esta más que insuficiente Ley. Han ignorado el amplio movimiento social promovido por la Plataforma de Afectados por la Hipotecas (PAH). Tergiversaron la tramitación de la ILP que ésta presentó en defensa de la dación en pago. Por no hablar de las innumerables propuestas lanzadas por los Grupos de la oposición exigiendo, a lo largo de la legislatura, soluciones para el drama social de los desahucios. Ustedes, en su infinita combinación de insensibilidad y soberbia, han dado siempre la misma respuesta: “no”.

De la misma manera que hicieron oídos sordos a las demandas de:

– El Consejo Económico y Social, en 2011.

– El Informe Banco de España, en 2012.

– El Informe de la Defensora del pueblo, en 2013.

– El Banco Central Europeo, en 2013.

– El Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, en 2014.

– La Recomendación de la UE, en 2014.

Su insensibilidad hacia los sectores más vulnerables de nuestra sociedad nos ha llevado a ser uno de los tres países sin Ley de Segunda Oportunidad. Nos acompañan Grecia y Bulgaria.

Muy tarde y muy mal nos presentan este Proyecto de Ley. El porqué de su retraso y de sus insuficientes contenidos nos lo explica muy bien el ministro de Economía, señor de Guindos, en la presentación del Real-Decreto Ley 1/2015, ahora transformado en Proyecto de Ley. Dice el ministro en el Congreso: “Nos estamos recuperando económicamente y como el sistema financiero está saneado y bien provisionado, hoy podemos abordar esta reforma”.

Dicho de otra manera: cuando España sufría una gravísima crisis social, marcada por el paro y la pobreza, sí pudimos sanear, a base de aportar decenas de miles de millones de euros, el sistema financiero; y solo podemos abordar la situación de miles de personas que lo están perdiendo todo cuando la banca está saneada. Esta es una lógica errónea desde un punto de vista económico y tiene efectos socialmente perversos.

Y el ministro de Guindos se pavonea de que en el entretanto se ha protegido a los deudores más vulnerables con el Código de Buenas Prácticas, la Moratoria por Desahucios y la creación de un Fondo Social de viviendas de alquiler. Permítanme algunos datos para desmontar esta falsa propaganda:

• La Moratoria solo ha afectado a un 8% de desahucios desde que entró en vigor.
• En relación al Código de Buenas Prácticas, solo un 0,7% ha podido acogerse a él.
• Un Fondo Social que consta solo de 6.000 viviendas, frente a las más de 500.000 familias en la calle y mediante el cual, por culpa de los criterios tan restrictivos de acceso, solo se han podido formalizar 2.000 contratos de alquiler.
• Las daciones en pago concedidas no alcanza al 0,7% de las familias ejecutadas.

Y se siguen produciendo 146 desahucios cada día. Este es el balance real del gobierno Rajoy.

¿Cuál es la segunda oportunidad que ofrece este Gobierno? Escasa, cargada de condicionantes, costosa, injusta y lesiva para las clases populares y los trabajadores.

Señorías, el objetivo principal de esta Ley, en lo que afecta a los deudores más vulnerables, debería ser poder recuperar el futuro a los ciudadanos y las ciudadanas que lo han perdido todo. Poder recuperar el futuro, señorías. Después de tres años perdidos:

• No proponen ningún plan de vivienda que permita aliviar la situación de tantas familias. Es más, impugnan el de Andalucía, llevándolo al Tribunal Constitucional.
• No eliminan las cláusulas abusivas, solo indican que no se podrán aplicar a los que ingresan un máximo de 7.200 euros. Un dislate.
• El Código de Buenas Prácticas sigue sin ser una obligación normativa.
• Proponen una segunda oportunidad que queda postergada a cinco años más tarde, ya que, si las cosas van bien, le cobrarán los créditos anteriores.
• Proponen un 25% de pago de los créditos concursales ordinarios, cuando el 5% es la media estadística de satisfacción de los créditos ordinarios en los juzgados mercantiles.
• No contempla la dación en pago en la fase judicial.
• No hay ni una referencia al acceso a la vivienda y a evitar su pérdida.
• El dispar planteamiento según seas autónomo o sociedad mercantil.
• Y por último, una cuestión no menor, como es la saturación de nuestros juzgados. Los de lo social están colapsados, sin que ustedes pongan ningún tipo de remedio.

Y esta última referencia me permite abordar otra propuesta de este Proyecto de Ley, que es la eliminación de las tasas judiciales. Que, a pocos meses de las elecciones, retiren el cobro de tasas judiciales –cuestión que en el momento de su aprobación fue criticada por todo el mundo– indica una cierta desvergüenza. A lo largo de estos años de vigencia de la imposición del cobro de las tasas, el gobierno de Mariano Rajoy ha atentado contra un derecho ciudadano básico: la tutela judicial. Hoy las retiran, pero el daño ya está hecho. Un daño evitable y predecible, se lo advertimos todos: grupos políticos, jueces, fiscales, Defensora del Pueblo, entidades ciudadanas, sindicatos… Todo el mundo, pero ustedes no escuchan y cuando no escuchar tiene un impacto negativo en la sociedad y en la calidad de nuestra democracia, esto es imperdonable. No sabemos, y estamos en nuestro derecho a saber, a qué se han destinado los 612 millones de euros ingresados por el pago de las tasas. Lo que sí que sabemos es que no se han destinado a mejorar la justicia gratuita, cuando esta era, según el Gobierno, su finalidad. Las preguntas son: ¿Dónde están estos recursos? ¿A qué se han destinado realmente?

En este Proyecto de Ley se repite la prelación de trato según seas: mejor, si eres sociedad mercantil; peor, si eres autónomo; y mucho peor, si eres un deudor consumidor o usuario. Una vez más, en una reforma de la Ley Concursal, los créditos laborales quedan desprotegidos. Y vuelven a priorizar las exenciones fiscales para la creación de empleo. Ahorrar cuotas empresariales a la Seguridad Social, se ha demostrado claramente que no es un buen instrumento para crear empleo, y se merman los ingresos de la Seguridad Social. Su propuesta va a representar que la caja de la Seguridad Social va a dejar de ingresar 1.500 millones de euros. También su propuesta de dar un cheque de 1.200 euros a las familias monoparenterales con dos hijos es pura propaganda. Ya en la Memoria del Decreto, el Gobierno reconocía que solo va a afectar al 27% de este colectivo. ¿Y al 73% restante, se le va a seguir abandonado a su suerte?

Señorías del Partido Popular: ustedes, o quienes hacen estas leyes que su Grupo apoya tan acríticamente, no saben lo que es un deudor vulnerable, no le conocen, y esta falta de conocimiento y de sensibilidad y de empatía hacia el que sufre les lleva a elaborar leyes como esta. No saben quiénes son, dónde viven, quiénes les avalan. Desconocen por qué no pueden hacer frente a sus deudas, y siempre estoy hablando de deudores de buena fe. Si no, no hubieran presentado un Proyecto de Ley lleno de condicionantes, de obstáculos legales que impiden que realmente esta sea una Ley de Segunda Oportunidad. Y la pregunta es: ¿Si, fruto de una crisis de la que no es responsable, una familia no puede pagar su deuda hipotecaria, su destino es ir a la calle? ¿Quedarse sin techo? Esta es la pregunta que deben responder. Y no se engañen: un deudor vulnerable no puede ni podrá pagar su deuda, aprueben ustedes lo que aprueben. Es por ello que el senador Saura y yo, en representación de ICV, presentamos este veto, porque exigimos una Ley que realmente dé una segunda oportunidad a la gente que lo ha perdido o lo está perdiendo todo. Porque queremos una legislación que salvaguarde el derecho constitucional a una vivienda digna para todos y todas. Es por ello que presentamos este veto y pedimos el voto al mismo.

 

 

 

Intervención en el Pleno del Senado, 8 de julio de 2015.

Senyor president, señorías:

Así que, según el alcalde de Granada, del PP, “las mujeres, cuanto más desnudas, más elegantes”. Hay que ser majadero para hacer esta afirmación. Hay que ser un redomado machista y ustedes, senadoras del PP, deberían ser las primeras en denunciar que un alcalde de una capital de provincia sea capaz de decir estas cosas.

En medio de este disparate legislativo de 37 Proyectos de Ley que deberemos aprobar en pocas semanas, no hubiera estado mal introducir un nuevo que contemplara la reforma del Senado, compromiso de la Cámara en esta legislatura.

El senador Saura y yo presentamos este veto a este Proyecto de Ley por dos razones: la primera, porque invade las competencias de la Generalitat y la segunda, porque esta coletilla repetida en todos los Proyectos de Ley de que no puede representar un aumento del gasto público, la invalida de por sí.

¿Por qué consideramos que este Proyecto de Ley invade competencias de la Generalitat?

Permítanme que les recuerde qué dice el artículo 149.1.8 de la Constitución: “El Estado tiene competencia exclusiva en legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico-civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de leyes y determinación de las fuentes de derecho, con respeto, en este último caso, a las normas de derecho foral o especial.”

¿Tiene la Generalitat de Catalunya competencia en materia de derecho civil? Sí. Artículo 129 del Estatut, que dice: “Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de derecho civil, con la excepción de las materias que el artículo 149.1.8 de la Constitución atribuye en todo caso al Estado. Esta competencia incluye la determinación del sistema de fuentes del derecho civil de Catalunya”.

¿Tiene la Generalitat competencias exclusivas en materia de menores? Sí. Artículo 166.3, que dice: “Corresponde a la Generalitat, en materia de menores:

• A) La competencia exclusiva en materia de protección de menores, que incluye, en todo caso, la regulación del régimen de la protección y de las instituciones públicas de protección y tutela de los menores desamparados, en situación de riesgo y de los menores infractores, respetando en este último caso la legislación penal.
• B) La Generalitat participa en la elaboración y la reforma de la legislación penal y procesal que incida en las competencias de los menores.

Y el artículo 166.4, que dice: “Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de promoción de las familias y de la infancia, que en todo caso incluye las medidas de protección social y su ejecución”.

Las competencias son claras y fruto de ello se han ido implementando políticas públicas de protección de los menores. Fruto de ello es que Catalunya es la única Comunidad Autónoma que cuenta con un Institut Català d’Acolliment i d’Adopció. No solo las competencias son claras, sino que también la Generalitat ha ido trabajando a lo largo de muchos años en reglar y crear instrumentos de protección de los menores. Por lo que la pregunta a realizar es: ¿por qué esta invasión competencial?

¿Por qué liquidar las competencias en materia de adopciones internacionales de la Generalitat, como propone el artículo 3 de este Proyecto de Ley?

Teniendo todo el sentido el establecer mínimos estándares de cobertura, calidad y accesibilidad en la aplicación de esta Ley en todo el territorio, ¿qué sentido tiene establecer criterios comunes? ¿No corresponde esto a la administración responsable de la gestión? Yo creo que sí.

Lo mismo pasa si nos referimos a la disposición final segunda, que se refiere a la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de documentación clínica, todo ello materia de Derecho Civil.

Señorías: ayer, el nuevo ministro de Cultura, señor Méndez Vigo, afirmaba aquí en el Senado que en el código genético del PP estaba el bajar impuestos. Es evidente que en su ADN esta también el centralismo. A lo largo de toda la legislatura, no han perdido oportunidad para ir recentralizando mediante las leyes sectoriales; este Proyecto de Ley es otra muestra de este afán en ir laminando competencias de las Comunidades Autónomas. Si ya es preocupante que en un Estado plural como es España, el principal partido de la derecha no haya entendido la plurinacionalidad del Estado, aún lo es más en los difíciles momentos que atraviesan las relaciones entre Catalunya y España.

Señorías del PP: son ustedes un máquina de fabricar independentistas, no lo duden. Ustedes, con sus actitudes y políticas, son el principal factor de riesgo para la cohesión territorial de España. Es de una grave irresponsabilidad histórica que frente a la desafección de sectores muy importantes de la sociedad catalana, su respuesta sea más centralismo.

Y la segunda gran razón es la Disposición final decimocuarta. Si las medidas incluidas en esta norma no podrán suponer incremento del gasto público, ni de dotaciones, ni de retribuciones, ni de otros gastos de personal… Apaga y vámonos.

Es un contrasentido que una Ley que va a representar un avance importante y positivo en la protección de la infancia y la adolescencia, una Ley que contempla las nuevas realidades presentes para hacer más efectivas las políticas públicas de protección de los menores, termine con una coletilla que la transforma en papel mojado. Señorías: si no hay recursos, no hay Ley.

Mejor hubiera sido no realizar este nuevo bandazo tributario, anunciado hace unos días por el señor Rajoy, de rebaja de impuestos, un anuncio que es un chapucero aguinaldo compravotos. Mejor hubiera sido recaudar estos 1.500-1.600 millones que se van a dejar de ingresar y dedicarlos a gasto social, dedicarlos a dar apoyo financiero a esta Ley.

Señorías: este Gobierno, en materia fiscal, es un desastre. Sus políticas fiscales son una irresponsable combinación de improvisación, mentiras e inequidad. Y como ejemplo que justifica estas afirmaciones, valga la reciente rebaja propuesta por Rajoy:

• Improvisada y con una difícil implementación técnica, puesto que estamos a mediados de año.
• Su bajada real depende también de las decisiones que tomen los nuevos gobiernos de las CCAA, ya que el IRPF les está parcialmente cedido.
• Representará un ahorro de 4 euros para las rentas de 15.000 euros, de 8 euros para las de 20.000 y de 11 euros en el caso de las de 25.000. Para las de 100.000, el ahorro es de 114 euros. Con lo que, una vez más, salen ganando las rentas altas. Si realizan simples reglas de tres, verán que para las rentas de 15.000 euros se rebaja un euro por cada 3.750 euros de ingresos, y que para las de 100.000, se rebaja un euro por cada 877 euros de ingresos. Otra muestra de inequidad fiscal.

Señorías del PP, entiendo que estén muy preocupados por su futuro electoral. Ir a las elecciones con un Gobierno achicharrado y con un presidente que, sondeo tras sondeo, es el político que menos confianza inspira, también entre su electorado, es para estar preocupado; pero, créanme: estas chapuzas electoralistas no son útiles, no sirven.

En fin; con estos argumentos, solicito su voto al veto que presentamos el senador Saura y yo en representación de Iniciativa per Catalunya Verds.

 

 

<p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984807">Avui voldria compartir amb vosaltres un text que m&rsquo;ha publicat recentment el</span></i></b><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984807">&nbsp;</span></i><a target="_blank" href="http://www.elpuntavui.cat/tarragona/nacional.html">Punt Avui</a><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">.<o:p></o:p></span></i> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Les estructures socials es formen en el marc de la selecci&oacute; natural, cultural i t&egrave;cnica. Aquests s&oacute;n els vertaders i &uacute;nics factors limitants de qualsevol planificaci&oacute; estrat&egrave;gica dels humans. En aquest context, la <b><span style="color: #984806">diversitat</span></b> &eacute;s un mecanisme establert per la pr&ograve;pia naturalesa que regeix la riquesa del proc&eacute;s evolutiu, tant a nivell biol&ograve;gic com cultural. La <b><span style="color: #984806">llengua</span></b> amb la que ens comuniquem i estructurem les poblacions humanes representen la mem&ograve;ria d&rsquo;un sistema en evoluci&oacute;, ja que no nom&eacute;s serveix per passar informaci&oacute;, sin&oacute; que interv&eacute; de manera molt adequada&nbsp; a la&nbsp; formaci&oacute; dels conceptes socials i culturals d&rsquo;una comunitat humana.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Tots els esp&egrave;cimens d&rsquo;<i>Homo sapiens </i>tenim en com&uacute; l&rsquo;estructura gen&egrave;tica i uns universals de comportament que estan adaptats als territoris, al clima, per&ograve; tamb&eacute; a les necessitats espec&iacute;fiques que permeten la generaci&oacute; de cohesi&oacute; per poder mantenir els sistemes i convertir-los temporalment en <b><span style="color: #984806">estructures</span></b>.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Transformaci&oacute; exponencial</span></b><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif"><o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Ara els humans ens trobem en un moment de transformaci&oacute; exponencial pel que respecte a la generaci&oacute; de les condicions adaptatives al planeta. La tend&egrave;ncia cap a la uniformitzaci&oacute; &eacute;s una estrat&egrave;gia humana, equivocada, perqu&egrave; si fracassa no tenim m&eacute;s elements ni vies alternatives de canvi.&nbsp; Ens juguem el futur a una sola carta. &Eacute;s per aix&ograve;, que mantenir la diversitat ens ajuda a poder testar de moltes maneres diferents les realitats del planeta, independentment de sistemes socials culturals o pol&iacute;tics i la seva posterior evoluci&oacute;.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">En aquest context, trobem <b><span style="color: #984806">la Catalunya com a poble</span></b><span style="color: #984806"> </span>i, en el <b><span style="color: #984806">catalanisme</span></b>, una resposta estructurada en la revoluci&oacute; industrial, regularitzada ja en les Bases de Manresa i refundada a l&rsquo;actualitat amb la <b><span style="color: #984806">revoluci&oacute; cient&iacute;ficot&egrave;cnica</span></b>.&nbsp; <o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">La refundaci&oacute;<o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">La refundaci&oacute; social del catalanisme en el segle XXI es fa sobre un substrat pol&iacute;tic, per&ograve; &eacute;s el resultat de la defensa de la diversitat ib&egrave;rica europea i planet&agrave;ria. Un poble t&eacute; dret a no perdre drets i mantenir la seva identitat mentre aix&ograve; no vagi en perjudici de l&rsquo;esp&egrave;cie ni generi viol&egrave;ncia innecess&agrave;ria i mort, mentre que la identitat no es fixi per homologar una forma superior d&rsquo;organitzaci&oacute; de la diversitat.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Aquests s&oacute;n els conceptes que poden estructurar el marc d&rsquo;una nova realitat social propiciada pel catalanisme integrador: acostar al poble a la <b><span style="color: #984806">consci&egrave;ncia cr&iacute;tica d&rsquo;esp&egrave;cie</span></b><span style="color: #984806"> </span>i dotar&nbsp; de consist&egrave;ncia a la consci&egrave;ncia de classe, deixant clar que aquesta ha d&rsquo;estar subordinada a l&rsquo;inter&egrave;s general.&nbsp; <o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Un canvi de model<o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Naturalment, la integraci&oacute; de la diversitat &eacute;s un llarg proc&eacute;s d&rsquo;abast universal que encara est&agrave; per fer, per&ograve; com a sistema no ha de basar-se en la desigualtat. &Eacute;s en aquest sentit que l&rsquo;esquerra catalanista reivindiquem un proc&eacute;s rupturista, pel que respecte a les oligarquies que controlen el sistema econ&ograve;mic, en el sentit que cal promoure activament un canvi de model.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">El catalanisme actual parteix de raons ben estructurades que s&rsquo;han fet possibles gr&agrave;cies a l&rsquo;evoluci&oacute; del sistema econ&ograve;mic que ara mateix constitueix la comunitat europea. El marc rupturista del catalanisme &eacute;s de base racional i l&ograve;gica, i no moral o religiosa, tal i com va ser en el passat la revoluci&oacute; industrial on els idealismes i les creences eren hegem&ograve;niques en les estructures de pa&iacute;s.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Les expectatives de futur d&rsquo;un poble no signifiquen realitats consolidades ni les majories no asseguren que ser&agrave; m&eacute;s bo el que es construeix, sin&oacute; que hi ha m&eacute;s participaci&oacute; i, precisament, per aquest gran canvi i metamorfosi que es proposa, de poble a poble-naci&oacute; i naci&oacute; amb Estat propi, ens interessa que aquesta aposta ciutadana sigui majorit&agrave;ria.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Un proc&eacute;s irreversible<o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Arribats aqu&iacute;, hem de comprendre&nbsp; i ser conscients que el proc&eacute;s que ens porta cap a noves estructures, si no volem que fracassi, s&rsquo;ha de plantejar com irreversible. Nom&eacute;s podem assegurar el futur, si som capa&ccedil;os d&rsquo;arriscar-nos en el present. <o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Aquest&nbsp; &eacute;s el punt on ens trobem a Catalunya a dia d&rsquo;avui. El proc&eacute;s constituent, si t&eacute; &egrave;xit, ha de finalitzar en una nova estructura diferent a l&rsquo;actual, per&ograve; tamb&eacute; distinta en la seva concepci&oacute; respecte a altres que ja tenen definit els seus models. Nom&eacute;s ens queda la singularitat evolutiva com a garantia de futur innovador.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">L&rsquo;ambici&oacute;&nbsp; constructiva del nostre poble ha de ser l&rsquo;emerg&egrave;ncia, en termes de canvis de fase social i pol&iacute;tica, en la perspectiva d&rsquo;una democr&agrave;cia social i participativa, basada en la combinaci&oacute; de formes d&rsquo;organitzaci&oacute; que ja coneixem amb d&rsquo;altres d&rsquo;estructuraci&oacute; noves i m&eacute;s de l&rsquo;&agrave;mbit de democr&agrave;cia directe de la ciutadania. Formes &agrave;gils de prendre decisions i estructures habilitades perqu&egrave; aquestes es puguin prendre. Nom&eacute;s la plasticitat del proc&eacute;s i la capacitat de conduir-lo poden fer possible aquesta perspectiva engrescadora que ara mateix tenim en el cap una majoria a Catalunya.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">El potencial hum&agrave; que assegura la subjectivitat del proc&eacute;s i l&rsquo;aposta ciutadana amb un estintolament social, com mai havia passat hist&ograve;ricament a la nostra naci&oacute;, ens garanteix, la for&ccedil;a del proc&eacute;s. Davant del poder de les oligarquies, ha nascut la necessitat de tenir poder popular per decidir.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">No podem tenir por d&rsquo;enfrontar-nos al que &eacute;s desconegut, ben al contrari, &eacute;s en la construcci&oacute; del futur que hem de fer convergir una majoria social de catalans que a poc a poc ja anem construint el projecte que s&rsquo;ha de convertir en una realitat social. &Eacute;s precisament en aquest direcci&oacute; que l&rsquo;empatia pot arribar a afinitzar els que ara pensen que aix&ograve; no &eacute;s possible o que el que pensen altres catalans, que no t&eacute; sentit. &Eacute;s en el desafiament que ens fem m&eacute;s potents i conscients i podem generar les condicions que facin possible les nostres aspiracions.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Quin tipus de r&egrave;gim i Estat volem <o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Aquesta dial&egrave;ctica de la humanitat est&agrave; lligada tamb&eacute; a la forma de ser i de pert&agrave;nyer. Ni Estats ni governs poden decidir quina ha de ser la forma d&rsquo;organitzaci&oacute; dels pobles. Han de ser els humans, que de manera volunt&agrave;ria i organitzada decideixen la manera de ser-ho i de fer-ho.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">La possibilitat que s&rsquo;obre a Catalunya, no es nom&eacute;s la de tenir un Estat, sin&oacute; la capacitat per posar-nos des d&rsquo;ara a decidir quin tipus de r&egrave;gim i Estat volem. Aqu&iacute; hi ha una feia ingent per anar fent possible la lletra petita, per&ograve; b&agrave;sica que ens ha d&rsquo;ajudar a explicar no tan sols cap on anem sin&oacute; qu&egrave; estem construint.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Tot aix&ograve; passa en un m&oacute;n planetitzat, per&ograve;, amb una s&egrave;rie de defici&egrave;ncies importants. La globalitzaci&oacute; no &eacute;s per a tota l&rsquo;esp&egrave;cie, perqu&egrave; no reporta els mateixos beneficis socials. Aix&ograve; a Catalunya no hauria de succeir. Tenim la possibilitat de fer-ho des de altres prismes, sense idealisme, per&ograve; amb voluntat de construir quelcom nou.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">La igualtat d&rsquo;oportunitats, el tipus de sistema social, hauria de tenir en compte que el benefici de l&rsquo;autoorganitzaci&oacute; catalana no tant sols serveix per generar igualtat i equilibri territorial a la pr&ograve;pia Catalunya, sin&oacute; tamb&eacute; per propiciar solidaritat i <b><span style="color: #984806">missatge progressista</span></b> a la resta de pa&iuml;sos del m&oacute;n, ambicions pr&ograve;pies d&rsquo;un poble que incrementa la seva consciencia cr&iacute;tica d&rsquo;esp&egrave;cie.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">La municipalitzaci&oacute; de la ci&egrave;ncia<o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">La construcci&oacute; d&rsquo;un Estat catal&agrave; s&rsquo;hauria d&rsquo;articular en el marc de la revoluci&oacute; cientificot&egrave;cnica. La seva poblaci&oacute; hauria de ser socialitzada en la ci&egrave;ncia i la t&egrave;cnica, de manera que aix&ograve; pass&eacute;s a ser una forma de comportament natural de la gent d&rsquo;aquest Estat. En aquest marc, un proc&eacute;s de municipalitzaci&oacute; de la ci&egrave;ncia, fent accions a nivell local, hauria d&rsquo;estar en la base objectiva de la generaci&oacute; de xarxes de coneixement que permetessin a les poblacions incrementar la seva <b><span style="color: #984806">cultura cientificot&egrave;cnica</span></b>. Aix&ograve; ens podria permetre una simetria territorial, sense esquerdes per construir la Catalunya ciutat sense centre ni perif&egrave;ria. Les infraestructures actuals amb reformes no molt importants i amb un contingut social ja permeten el concepte d&rsquo;una Catalunya sist&egrave;mica. Amb una preparaci&oacute; des de la perspectiva de la planetitzaci&oacute; i de la localitzaci&oacute; de la nostra cultura en aquest proc&eacute;s, la <b><span style="color: #984806">interdepend&egrave;ncia</span></b> seria una conseq&uuml;&egrave;ncia de la generaci&oacute; de noves formes de comportament d&rsquo;una ciutadania catalana educant-se pel futur. <o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Una revoluci&oacute; social de pa&iacute;s <o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">La mateixa <b><span style="color: #984806">socialitzaci&oacute; de les xarxes socials</span></b><span style="color: #984806"> </span>i de la comunicaci&oacute; i la pr&ograve;pia estructuraci&oacute; tecnol&ograve;gica de la producci&oacute; ens pot permetre una revoluci&oacute; social de pa&iacute;s. La compet&egrave;ncia d&rsquo;una comunitat humana que pot establir la manera d&rsquo;organitzaci&oacute; de manera nova, ens d&oacute;na una oportunitat de comen&ccedil;ar a construir una formaci&oacute; social que no sigui anacr&ograve;nica com ho &eacute;s l&rsquo;actual.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Aquesta perspectiva ens d&oacute;na la possibilitat de la construcci&oacute; de <b><span style="color: #984806">la societat del pensament</span></b> i ens obre l&rsquo;oportunitat d&rsquo;estructurar la producci&oacute;, a la vegada que ens permet consolidar el coneixement com una estrat&egrave;gia d&rsquo;organitzaci&oacute; sist&egrave;mica de l&rsquo;estructura que volem construir.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Alhora, la catalanitat ha d&rsquo;estar lligada a la voluntat de <b><span style="color: #984806">la Catalunya internacionalista</span></b><span style="color: #984806"> </span>i&nbsp; amb la transformaci&oacute; humana, no en els valors que han estructurat el nostre substrat, sin&oacute; en una nova consci&egrave;ncia, cimentada en el coneixement i el <b><span style="color: #984806">pensament cr&iacute;tic</span></b>.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Els mitjans s&rsquo;han de construir d&rsquo;acord amb els objectius, de manera que el que s&oacute;n plantejaments generals siguin concebuts amb estrat&egrave;gies concretes i estructurades en el marc de les noves necessitats de pa&iacute;s. Aquesta visi&oacute; hol&iacute;stica de Catalunya, si volem que tingui &egrave;xit, ha de tenir, per construir-se, una visi&oacute; sist&egrave;mica recolzada anal&iacute;ticament pel treball interdisciplinari i intergeneracional. <o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Al mateix temps, la construcci&oacute; d&rsquo;un Estat propi es troba referenciada a l&rsquo;evoluci&oacute; del m&oacute;n actual, i per tant, a Europa, perqu&egrave; som europeus. <o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">L&rsquo;evoluci&oacute; responsable i el progr&eacute;s conscient</span></b><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif"> <o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Volem que l&rsquo;evoluci&oacute; responsable i el progr&eacute;s conscient, que desitgem en un planeta en plena transformaci&oacute;, siguin els eixos b&agrave;sics que governin la nostra praxis com a ciutadans. Aix&ograve; vol dir que els conceptes d&rsquo;esp&egrave;cie ja tenen que ser presos com a vectors de la creativitat constituent, ja que tota la poblaci&oacute; del planeta som de la mateixa esp&egrave;cie, <i>Homo sapiens</i>, i les nostres voluntats han de tenir aquesta perspectiva.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">El progr&eacute;s conscient probablement sigui el factor m&eacute;s important, per tal de dur a terme un programa d&rsquo;acci&oacute; econ&ograve;mica que serveixi per estructurar les pr&agrave;ctiques d&rsquo;una economia social que tingui sempre en compte les necessitats de la poblaci&oacute; i, per tant, sigui capa&ccedil; de generar valor per poder distribuir-lo, equilibrant d&rsquo;aquesta manera el que rep la ciutadania com a membres d&rsquo;una comunitat. Aquella ha de saber qu&egrave; gr&agrave;cies a l&rsquo;aposta que hem fet d&rsquo;una nova organitzaci&oacute; aquesta s&rsquo;expressa en resultats concrets.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">A m&eacute;s, el progr&eacute;s conscient es troba en la base de la just&iacute;cia econ&ograve;mica i social i d&oacute;na cohesi&oacute; a un anhel que probablement &eacute;s compartit per gran part de la ciutadania, independentment de la seva ideologia o de la seva adscripci&oacute; pol&iacute;tica, com cal que sigui en el proc&eacute;s d&rsquo;humanitzaci&oacute; que sense adonar-nos est&agrave; afrontant l&rsquo;esp&egrave;cie humana.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Probablement, si fem les coses b&eacute;, la integraci&oacute; de la diversitat ser&agrave; alguna de les moltes accions amb resultats m&eacute;s espectaculars en el futur de Catalunya. La construcci&oacute; de l&rsquo;Estat ens ajuda a entendre la Catalunya del segle XXI com una realitat participativa i explosiva a nivell de reivindicacions que ens han de conduir cap la sobirania i la interdepend&egrave;ncia.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Passar de les idees als conceptes</span></b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806"> </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">i integrar la cultura i el coneixement al desenvolupament de la realitat no &eacute;s una tasca f&agrave;cil. Les propostes han de sorgir del poble i han de ser recollides com a moviment social pels qui pertoqui.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <b><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif; color: #984806">Pensar, organitzar i estructurar <o:p></o:p></span></b> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Mantenir-se en mobilitzaci&oacute; social i democr&agrave;tica &eacute;s la manera d&rsquo;aconseguir els objectius. La forma &eacute;s l&rsquo;acci&oacute;, ja que la mateixa llibertat de moviment ens permet avan&ccedil;ar. &Eacute;s l&rsquo;eina que tenim que continuar pel cam&iacute; en el que ja estem avan&ccedil;ant. Pensar, organitzar i estructurar &eacute;s la &uacute;nica via que pot fer possible <b><span style="color: #984806">un aut&egrave;ntic autogovern</span></b><span style="color: #984806"> </span>al nostre pa&iacute;s.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">No s&oacute;n moments de doctrines ni de models ret&ograve;rics. S&oacute;n moments en els que nom&eacute;s la rigorositat del pensament i de l&rsquo;acci&oacute; concertada des de la il&bull;lusi&oacute; poden forjar el que moltes persones ja hem demostrat que podem fer. Ho hem dit de nou, cal anar endavant amb la convicci&oacute; que aquesta &eacute;s una aposta de pa&iacute;s i volem que el nostre pa&iacute;s esdevingui un nou Estat d&rsquo;Europa.<o:p></o:p></span> </p> <p style="margin: 12pt 0cm; line-height: 200%" class="MsoNormal"> <span style="font-size: 12pt; line-height: 200%; font-family: 'Times New Roman', serif">Nom&eacute;s amb la convicci&oacute; i el treball de construcci&oacute; podem transformar el que fa poc era una quimera, la utopia en una realitat.<o:p></o:p></span> </p>

Avui voldria compartir amb vosaltres un text que m’ha publicat recentment el Punt Avui.

Les estructures socials es formen en el marc de la selecció natural, cultural i tècnica. Aquests són els vertaders i únics factors limitants de qualsevol planificació estratègica dels humans. En aquest context, la diversitat és un mecanisme establert per la pròpia naturalesa que regeix la riquesa del procés evolutiu, tant a nivell biològic com cultural. La llengua amb la que ens comuniquem i estructurem les poblacions humanes representen la memòria d’un sistema en evolució, ja que no només serveix per passar informació, sinó que intervé de manera molt adequada  a la  formació dels conceptes socials i culturals d’una comunitat humana.

 

Tots els espècimens d’Homo sapiens tenim en comú l’estructura genètica i uns universals de comportament que estan adaptats als territoris, al clima, però també a les necessitats específiques que permeten la generació de cohesió per poder mantenir els sistemes i convertir-los temporalment en estructures.

Transformació exponencial

Ara els humans ens trobem en un moment de transformació exponencial pel que respecte a la generació de les condicions adaptatives al planeta. La tendència cap a la uniformització és una estratègia humana, equivocada, perquè si fracassa no tenim més elements ni vies alternatives de canvi.  Ens juguem el futur a una sola carta. És per això, que mantenir la diversitat ens ajuda a poder testar de moltes maneres diferents les realitats del planeta, independentment de sistemes socials culturals o polítics i la seva posterior evolució.

En aquest context, trobem la Catalunya com a poble i, en el catalanisme, una resposta estructurada en la revolució industrial, regularitzada ja en les Bases de Manresa i refundada a l’actualitat amb la revolució científicotècnica. 

La refundació

La refundació social del catalanisme en el segle XXI es fa sobre un substrat polític, però és el resultat de la defensa de la diversitat ibèrica europea i planetària. Un poble té dret a no perdre drets i mantenir la seva identitat mentre això no vagi en perjudici de l’espècie ni generi violència innecessària i mort, mentre que la identitat no es fixi per homologar una forma superior d’organització de la diversitat.

Aquests són els conceptes que poden estructurar el marc d’una nova realitat social propiciada pel catalanisme integrador: acostar al poble a la consciència crítica d’espècie i dotar  de consistència a la consciència de classe, deixant clar que aquesta ha d’estar subordinada a l’interès general. 

Un canvi de model

Naturalment, la integració de la diversitat és un llarg procés d’abast universal que encara està per fer, però com a sistema no ha de basar-se en la desigualtat. És en aquest sentit que l’esquerra catalanista reivindiquem un procés rupturista, pel que respecte a les oligarquies que controlen el sistema econòmic, en el sentit que cal promoure activament un canvi de model.

El catalanisme actual parteix de raons ben estructurades que s’han fet possibles gràcies a l’evolució del sistema econòmic que ara mateix constitueix la comunitat europea. El marc rupturista del catalanisme és de base racional i lògica, i no moral o religiosa, tal i com va ser en el passat la revolució industrial on els idealismes i les creences eren hegemòniques en les estructures de país.

Les expectatives de futur d’un poble no signifiquen realitats consolidades ni les majories no asseguren que serà més bo el que es construeix, sinó que hi ha més participació i, precisament, per aquest gran canvi i metamorfosi que es proposa, de poble a poble-nació i nació amb Estat propi, ens interessa que aquesta aposta ciutadana sigui majoritària.

Un procés irreversible

Arribats aquí, hem de comprendre  i ser conscients que el procés que ens porta cap a noves estructures, si no volem que fracassi, s’ha de plantejar com irreversible. Només podem assegurar el futur, si som capaços d’arriscar-nos en el present.

Aquest  és el punt on ens trobem a Catalunya a dia d’avui. El procés constituent, si té èxit, ha de finalitzar en una nova estructura diferent a l’actual, però també distinta en la seva concepció respecte a altres que ja tenen definit els seus models. Només ens queda la singularitat evolutiva com a garantia de futur innovador.

L’ambició  constructiva del nostre poble ha de ser l’emergència, en termes de canvis de fase social i política, en la perspectiva d’una democràcia social i participativa, basada en la combinació de formes d’organització que ja coneixem amb d’altres d’estructuració noves i més de l’àmbit de democràcia directe de la ciutadania. Formes àgils de prendre decisions i estructures habilitades perquè aquestes es puguin prendre. Només la plasticitat del procés i la capacitat de conduir-lo poden fer possible aquesta perspectiva engrescadora que ara mateix tenim en el cap una majoria a Catalunya.

El potencial humà que assegura la subjectivitat del procés i l’aposta ciutadana amb un estintolament social, com mai havia passat històricament a la nostra nació, ens garanteix, la força del procés. Davant del poder de les oligarquies, ha nascut la necessitat de tenir poder popular per decidir.

No podem tenir por d’enfrontar-nos al que és desconegut, ben al contrari, és en la construcció del futur que hem de fer convergir una majoria social de catalans que a poc a poc ja anem construint el projecte que s’ha de convertir en una realitat social. És precisament en aquest direcció que l’empatia pot arribar a afinitzar els que ara pensen que això no és possible o que el que pensen altres catalans, que no té sentit. És en el desafiament que ens fem més potents i conscients i podem generar les condicions que facin possible les nostres aspiracions.

Quin tipus de règim i Estat volem

Aquesta dialèctica de la humanitat està lligada també a la forma de ser i de pertànyer. Ni Estats ni governs poden decidir quina ha de ser la forma d’organització dels pobles. Han de ser els humans, que de manera voluntària i organitzada decideixen la manera de ser-ho i de fer-ho.

La possibilitat que s’obre a Catalunya, no es només la de tenir un Estat, sinó la capacitat per posar-nos des d’ara a decidir quin tipus de règim i Estat volem. Aquí hi ha una feia ingent per anar fent possible la lletra petita, però bàsica que ens ha d’ajudar a explicar no tan sols cap on anem sinó què estem construint.

Tot això passa en un món planetitzat, però, amb una sèrie de deficiències importants. La globalització no és per a tota l’espècie, perquè no reporta els mateixos beneficis socials. Això a Catalunya no hauria de succeir. Tenim la possibilitat de fer-ho des de altres prismes, sense idealisme, però amb voluntat de construir quelcom nou.

La igualtat d’oportunitats, el tipus de sistema social, hauria de tenir en compte que el benefici de l’autoorganització catalana no tant sols serveix per generar igualtat i equilibri territorial a la pròpia Catalunya, sinó també per propiciar solidaritat i missatge progressista a la resta de països del món, ambicions pròpies d’un poble que incrementa la seva consciencia crítica d’espècie.

La municipalització de la ciència

La construcció d’un Estat català s’hauria d’articular en el marc de la revolució cientificotècnica. La seva població hauria de ser socialitzada en la ciència i la tècnica, de manera que això passés a ser una forma de comportament natural de la gent d’aquest Estat. En aquest marc, un procés de municipalització de la ciència, fent accions a nivell local, hauria d’estar en la base objectiva de la generació de xarxes de coneixement que permetessin a les poblacions incrementar la seva cultura cientificotècnica. Això ens podria permetre una simetria territorial, sense esquerdes per construir la Catalunya ciutat sense centre ni perifèria. Les infraestructures actuals amb reformes no molt importants i amb un contingut social ja permeten el concepte d’una Catalunya sistèmica. Amb una preparació des de la perspectiva de la planetització i de la localització de la nostra cultura en aquest procés, la interdependència seria una conseqüència de la generació de noves formes de comportament d’una ciutadania catalana educant-se pel futur.

Una revolució social de país

La mateixa socialització de les xarxes socials i de la comunicació i la pròpia estructuració tecnològica de la producció ens pot permetre una revolució social de país. La competència d’una comunitat humana que pot establir la manera d’organització de manera nova, ens dóna una oportunitat de començar a construir una formació social que no sigui anacrònica com ho és l’actual.

Aquesta perspectiva ens dóna la possibilitat de la construcció de la societat del pensament i ens obre l’oportunitat d’estructurar la producció, a la vegada que ens permet consolidar el coneixement com una estratègia d’organització sistèmica de l’estructura que volem construir.

Alhora, la catalanitat ha d’estar lligada a la voluntat de la Catalunya internacionalista i  amb la transformació humana, no en els valors que han estructurat el nostre substrat, sinó en una nova consciència, cimentada en el coneixement i el pensament crític.

Els mitjans s’han de construir d’acord amb els objectius, de manera que el que són plantejaments generals siguin concebuts amb estratègies concretes i estructurades en el marc de les noves necessitats de país. Aquesta visió holística de Catalunya, si volem que tingui èxit, ha de tenir, per construir-se, una visió sistèmica recolzada analíticament pel treball interdisciplinari i intergeneracional.

Al mateix temps, la construcció d’un Estat propi es troba referenciada a l’evolució del món actual, i per tant, a Europa, perquè som europeus.

L’evolució responsable i el progrés conscient

Volem que l’evolució responsable i el progrés conscient, que desitgem en un planeta en plena transformació, siguin els eixos bàsics que governin la nostra praxis com a ciutadans. Això vol dir que els conceptes d’espècie ja tenen que ser presos com a vectors de la creativitat constituent, ja que tota la població del planeta som de la mateixa espècie, Homo sapiens, i les nostres voluntats han de tenir aquesta perspectiva.

El progrés conscient probablement sigui el factor més important, per tal de dur a terme un programa d’acció econòmica que serveixi per estructurar les pràctiques d’una economia social que tingui sempre en compte les necessitats de la població i, per tant, sigui capaç de generar valor per poder distribuir-lo, equilibrant d’aquesta manera el que rep la ciutadania com a membres d’una comunitat. Aquella ha de saber què gràcies a l’aposta que hem fet d’una nova organització aquesta s’expressa en resultats concrets.

A més, el progrés conscient es troba en la base de la justícia econòmica i social i dóna cohesió a un anhel que probablement és compartit per gran part de la ciutadania, independentment de la seva ideologia o de la seva adscripció política, com cal que sigui en el procés d’humanització que sense adonar-nos està afrontant l’espècie humana.

Probablement, si fem les coses bé, la integració de la diversitat serà alguna de les moltes accions amb resultats més espectaculars en el futur de Catalunya. La construcció de l’Estat ens ajuda a entendre la Catalunya del segle XXI com una realitat participativa i explosiva a nivell de reivindicacions que ens han de conduir cap la sobirania i la interdependència.

Passar de les idees als conceptes i integrar la cultura i el coneixement al desenvolupament de la realitat no és una tasca fàcil. Les propostes han de sorgir del poble i han de ser recollides com a moviment social pels qui pertoqui.

Pensar, organitzar i estructurar

Mantenir-se en mobilització social i democràtica és la manera d’aconseguir els objectius. La forma és l’acció, ja que la mateixa llibertat de moviment ens permet avançar. És l’eina que tenim que continuar pel camí en el que ja estem avançant. Pensar, organitzar i estructurar és la única via que pot fer possible un autèntic autogovern al nostre país.

No són moments de doctrines ni de models retòrics. Són moments en els que només la rigorositat del pensament i de l’acció concertada des de la il•lusió poden forjar el que moltes persones ja hem demostrat que podem fer. Ho hem dit de nou, cal anar endavant amb la convicció que aquesta és una aposta de país i volem que el nostre país esdevingui un nou Estat d’Europa.

Només amb la convicció i el treball de construcció podem transformar el que fa poc era una quimera, la utopia en una realitat.

Aquest dijous 24 d’octubre els i les docents del nostre país estan convocats a una jornada de vaga general de l’ensenyament contra la LOMCE i les retallades. La Ley Orgánica de Mejora de la Enseñanza serà la setena llei d’educació de l’estat en democràcia, una llei que neix morta, sense consensos, i que en fa preveure una vuitena en un horitzó no gaire llunyà. En gairebé quaranta anys, amb prou feines tenim una generació que hagi entrat i sortit del sistema educatiu amb una mateixa llei. Aquest fet és ja d’entrada un drama quan parlem d’un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar, que no es pot permetre viure en una inestabilitat permanent.

La LOMCE conculca el principi d’igualtat d’oportunitats al produir la segregació primerenca, permetre la publicació de rànquings i afavorir l’exclusió de l’alumnat amb dificultats. Promou un sistema de revàlides amb efectes punitius en lloc de formatius, que alimenta la desconfiança cap al professorat i limita la formació integral de l’alumnat. Imposa la recentralització educativa, envaeix competències i atorga al govern de l’estat el total control de certes àrees estructurals i una major capacitat per determinar el currículum i les noves revàlides. Però el més greu és que aquesta llei atempta contra un model d’immersió lingüística que ha estat fonamental per a la cohesió social i la convivència lingüística a Catalunya.

La convocatòria de vaga a nivell estatal per al dia 24O arriba després de dos cursos de retallades i mobilitzacions molt dures a Catalunya. En tres anys els treballadors del servei públic educatiu han perdut prop d’un 24% de poder adquisitiu i els pressupostos per al 2014 ja anuncien una nova retallada d’una paga extraordinària. És per això que hem cregut que en aquesta ocasió calia no precipitar-nos donar-nos una mica més de temps abans de sumar-nos a la convocatòria. La UGT som el sindicat de la majoria dels i les treballadores de l’ensenyament a Catalunya i hem cregut que calia escoltar tots els sectors abans de convocar la vaga. En aquesta ocasió no ens han generat tants dubtes els motius, que en sobren, com el moment en què arribava la convocatòria. És per això que des del nostre sindicat hem fet una proposta de vaga parcial orientada a un procés sostingut de mobilitzacions en el marc d’un calendari propi per a Catalunya, un calendari que molt probablement ens abocarà a una modalitat de vaga indefinida al servei públic educatiu un cop es confirmin els pressupostos per al 2014.

Finalment i amb l’objectiu de mantenir la unitat sindical la UGT hem decidit sumar-nos a la convocatòria de vaga general de l’ensenyament el dia 24O. És imprescindible, però, convocar tots els sindicats amb presència als diferents sectors de l’ensenyament a Catalunya a una mesa sindical unitària que coordini el calendari de mobilitzacions en aquest sector els propers mesos. I a la vegada, continuar sumant el conjunt de la comunitat educativa, pares i mares, alumnes i personal d’administració, perquè la nostra reivindicació realment es converteixi en una prioritat social que superi l’àmbit estrictament laboral. Perquè patim junts, cal que lluitem també junts, defugint interessos corporatius i centrant-nos en allò que ens uneix, que és la voluntat de defensar una legislació educativa socialment justa, equitativa i, sobretot, estable.

Us espero a la manifestació contra la LOMCE i les retallades a l’ensenyament dijous, a les 12.30 hores, a la Plaça Universitat de Barcelona.

<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> La situaci&oacute; de <b><span style="color: #996600">crisi sist&egrave;mica</span></b> en qu&egrave; ens trobem immersos mou tot tipus d&rsquo;expressions que tots en algun moment o altre acabem fent servir. Fa poc en vaig sentir una i despr&eacute;s la vaig utilitzar per parlar del futur del nostre pa&iacute;s, si les coses no es recondu&iuml;en: <b><span style="color: #996600">&ldquo;Pobres com rates&rdquo;</span></b>. Aquesta frase va ser pr&ograve;pia de la postguerra espanyola que vam viure els nascuts als anys cinquanta del segle passat. Amb ella ens refer&iacute;em a persones o fam&iacute;lies que no tenien res i sobrevivien com podien. Un qualificatiu, d&rsquo;altra banda, que ning&uacute; el volia per a ell mateix. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> N&rsquo;hi havia una altra <span>&nbsp;</span>que a mi hem cridava molt l&rsquo;atenci&oacute;: <b><span style="color: #996600">&ldquo;S&oacute;n pobres de solemnitat&rdquo;. </span></b>Aquesta hem resultava una qualificaci&oacute; dif&iacute;cil d&rsquo;entendre, perqu&egrave; &ldquo;solemne&rdquo; era quelcom que semblava m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;all&ograve; que &eacute;s normal, era especial, &uacute;nic, estava per damunt del que &eacute;s quotidi&agrave;. De tota manera, tot i ser petit entenia que ser pobres com rates, o pobres de solemnitat, eren sin&ograve;nims i indicaven <b><span style="color: #996600">situacions molt dif&iacute;cils.</span></b> </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> Ara, al 2012, aquestes expressions tornen a sortir i s&rsquo;escolten sovint pel carrer, no nom&eacute;s per assenyalar als l&uacute;mpens socials, sin&oacute; tamb&eacute; a individus de l<b><span style="color: #996600">es classes mitjanes que ho estan perdent tot</span></b>. No tant sols hi ha un<span>&nbsp; </span>percentatge de gent que no t&eacute; res i que es troba, per tant, en una situaci&oacute; cr&iacute;tica, sin&oacute; que n&rsquo;hi ha un altre que, a m&eacute;s de no tenir res, est&agrave; endeutat. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> Si sumem les fam&iacute;lies <span style="color: black">desnonades,</span> les que estan arru&iuml;nades i les que estan endeutades, arribar&iacute;em a <b><span style="color: #996600">prop del 40 % de la poblaci&oacute;</span></b>. Per tant, no es estrany que l&rsquo;expressi&oacute; familiar som pobres com rates s&rsquo;estengui cada vegada m&eacute;s tamb&eacute; per definir el moment que viu el pa&iacute;s en general, tot asseverant: &ldquo;En aquest pa&iacute;s, d&rsquo;aqu&iacute; a dos o tres anys, de continuar com fins ara, serem pobres com rates&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <b><span style="color: #996600">El principi d&rsquo;esperan&ccedil;a</span></b> </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> B&eacute;, la crisi &eacute;s una conseq&uuml;&egrave;ncia de fer les coses malament. Aix&ograve; &eacute;s una obvietat. Ara b&eacute;, hem d&rsquo;aplicar el principi d&rsquo;esperan&ccedil;a per sortir-ne. El problema &eacute;s que la crisi es de conjuntura, c&iacute;clica, sist&egrave;mica i estructural. Aquesta &eacute;s la q&uuml;esti&oacute;. Per tornar a una situaci&oacute; de certa normalitat, haur&iacute;em en primer lloc de sortir del desnonament i pagar els deutes, que en aquest moment pugen a 2 billons d&rsquo;euros, i una vegada fet aix&ograve;, encara que arru&iuml;nats, haur&iacute;em de generar les condicions per sobreposar-nos. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> Pot ser &eacute;s el moment de pensar que aix&ograve; no es pot fer d&rsquo;aquesta manera i que hem de canviar de forma de viure i <b><span style="color: #996600">prendre una nova consci&egrave;ncia d&rsquo;esp&egrave;cie </span></b>que ens allunyi del materialisme vulgar i ens porti a una realitat humana. La cohesi&oacute; social ve de l&rsquo;equilibri, de la cooperaci&oacute;, de la distribuci&oacute; de recursos i no de l&rsquo;acaparament ni de l&rsquo;especulaci&oacute; ni de l&rsquo;explotaci&oacute;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> Probablement estem al final del capitalisme, per&ograve; hem de saber q<b><span style="color: #996600">u&egrave; volem fer amb el nostre futur</span></b>, per no continuar sentint que serem pobres com rates i que, per tant, no hi haur&agrave; classe mitjana, sin&oacute;, <b><span style="color: #996600">pocs rics i molts pobres</span></b>. El tema de la mis&egrave;ria ara ens interessa molt als occidentals perqu&egrave; ens toca a tots nosaltres, per&ograve; ha estat, &eacute;s i desgraciadament sin&oacute; canvia, ho ser&agrave;, un fet objectiu per m&eacute;s de la meitat de la poblaci&oacute; del m&oacute;n. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> Em pregunto perqu&egrave; en la situaci&oacute; que ens trobem actualment no hi ha un estat prerevolucionari. Diria que tinc la resposta: <b><span style="color: #996600">ning&uacute; es creu que aix&ograve; vagi de deb&ograve;</span></b>. Quan tothom se&rsquo;n adoni, pot ser ja no caldr&agrave; dur a terme aquesta reflexi&oacute;. </p>

<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]> <object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id=ieooui> </object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> En el marc de la Diada de l&rsquo;11 de Setembre, i aprofitant que Ara Llibres ha incorporat el meu llibre <i>El catalanisme evolutiu</i> entre les lectures recomanades per a viure aquesta festa reivindicativa, tenint en compte l&rsquo;actualitat del text esmentat, voldria compartir amb tots vosaltres alguns fragments: </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <span>&nbsp;</span>&ldquo;Els humans tenim una estructura gen&egrave;tica semblant, per&ograve; cadasc&uacute; de nosaltres &eacute;s distint. Hi ha petites difer&egrave;ncies produ&iuml;des durant el desenvolupament hist&ograve;ric, la qual cosa fa que tinguem un bagatge individual dins del col&middot;lectiu. Aix&iacute;, a mesura que les persones s&rsquo;han anat agregant en l&rsquo;espai, s&rsquo;han anat construint <b><span style="color: #984806">els pobles i les nacions</span></b>. Aix&ograve; no ens converteix en especials, ni en ess&egrave;ncia independents, perqu&egrave; <b><span style="color: #984806">som de la mateixa esp&egrave;cie</span></b>, per&ograve; s&iacute; que ens ha de fer conscients de la nostra <b><span style="color: #984806">variabilitat i diversitat</span></b> per buscar <b><span style="color: #984806">la interdepend&egrave;ncia</span></b> amb altres pa&iuml;sos i pobles&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <b><span style="color: #cc9900">&ldquo;La identitat</span></b> &eacute;s el concepte que vol explicar la capacitat que t&eacute; un grup d&rsquo; humans per implicar-se en la defensa col&middot;lectiva dels seus valors culturals i de les seves realitzacions socials. Aix&iacute;, <b><span style="color: #984806">la identitat nacional catalana</span></b>, com totes les altres, &eacute;s el producte de tot tipus d&rsquo;interaccions econ&ograve;miques i socials en l&rsquo;&agrave;mbit hist&ograve;ric diacr&ograve;nic&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <span>&nbsp;</span>&ldquo;El <b><span style="color: #984806">catal&agrave;</span></b> s&rsquo; ha de situar com a <b><span style="color: #984806">llengua de socialitzaci&oacute; b&agrave;sica</span></b>, independentment de la conviv&egrave;ncia i de l&rsquo;aprenentatge d&rsquo;altres idiomes&rdquo; </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <b><span style="color: #984806">Treballadors manuals i intel&middot;lectuals</span></b> </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> &ldquo;&hellip; quin &eacute;s el substrat que pot crear les noves formes de cohesi&oacute; social de la ciutadania catalana? Per descomptat, la q&uuml;esti&oacute; de <b><span style="color: #984806">la identitat constructiva i inclusiva</span></b> &eacute;s b&agrave;sica en el proc&eacute;s d&rsquo; articulaci&oacute; de les forces progressistes que s&rsquo;estructurin entorn de les energies dels treballadors manuals i intel&middot;lectuals. La identitat no pot ser reorganitzada sense tenir en compte <b><span style="color: #984806">la integraci&oacute;</span></b> dels processos propis dels catalans en la <b><span style="color: #984806">internacionalitzaci&oacute;</span></b> de les experi&egrave;ncies de totes les grans revolucions socials&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> &ldquo; En aquest moment, per&ograve;, el que cal &eacute;s <b><span style="color: #984806">integrar la diversitat</span></b>, &eacute;s a dir, es tracta de sotmetre les difer&egrave;ncies entre les cultures humanes a la cr&iacute;tica social espec&iacute;fica amb la finalitat de fusionar les seves estructures b&agrave;siques en <b><span style="color: #984806">una nova complexitat din&agrave;mica conscient</span></b>, sumar d&rsquo;una manera cr&iacute;tica tot el coneixement, i treballar per una humanitat consistent, cosa que nom&eacute;s es pot dur a terme si <b><span style="color: #984806">socialitzem la ci&egrave;ncia i la t&egrave;cnica</span></b>, que &eacute;s el motor de la nostra for&ccedil;a creativa i el que ens ha fet humans&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <b><span style="color: #984806">Estrat&egrave;gia social i cultural</span></b> </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> &ldquo;Per arribar al <b><span style="color: #984806">catalanisme evolutiu</span></b>, la <b><span style="color: #984806">refundaci&oacute; de l&rsquo;esquerra catalanista</span></b>, motor de les noves formes de desenvolupament de la nostra comunitat, &eacute;s inq&uuml;estionable com a cam&iacute;, ja que encara no ha esgotat la seva creativitat com a estrat&egrave;gia social i cultural. El catalanisme evolutiu &eacute;s <b><span style="color: #984806">el catalanisme no excloent</span></b>. &Eacute;s la <b><span style="color: #984806">visi&oacute; integradora</span></b> dels processos socials, estrat&egrave;gics, culturals i econ&ograve;mics del pa&iacute;s, que han de permetre no perdre la mem&ograve;ria hist&ograve;rica del sistema, per&ograve; s&iacute; <b><span style="color: #984806">renovar-la, reformar- la, reestructurar-la i refundar-la</span></b>, en la perspectiva de no deixar l&rsquo; experi&egrave;ncia dels nostres avantpassats com a est&egrave;ril i buida. Poden haver-hi ruptures, poden haver-hi reformes, per&ograve; sempre continu&iuml;tat. Hem de mantenir el catalanisme basal, perqu&egrave; encara &eacute;s una necessitat per a centenars de persones, tant per als qui han viscut com per als qui han treballat a Catalunya, com per als qui sense viure-hi ni treballar-hi poden comprendre que el nostre poble pot contribuir amb <b><span style="color: #984806">una aportaci&oacute; singular al futur de la planetitzaci&oacute;</span></b> de la societat humana&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> &ldquo;La <b><span style="color: #984806">cultura social i la llengua</span></b> ens permeten entendre el territori d&rsquo; una manera determinada i s&oacute;n <b><span style="color: #984806">una forma d&rsquo;adaptaci&oacute;</span></b> dels hom&iacute;nids en l&rsquo; espai i en el temps. Ambdues han estat adquirides al llarg del proc&eacute;s evolutiu, de manera que ara s&oacute;n consubstancials a la nostra exist&egrave;ncia social, perqu&egrave; expressen i representen mecanismes b&agrave;sics per a la superviv&egrave;ncia de poblacions de la nostra esp&egrave;cie. Hem de situar-nos com a poble, com a cultura i com a llengua, amb la perspectiva <b><span style="color: #984806">d&rsquo;encap&ccedil;alar les noves formes d&rsquo;actuaci&oacute;</span></b> de l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; del futur&rdquo;. </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> <b><span style="color: #984806">Una din&agrave;mica emp&iacute;rica</span></b> </p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0pt; line-height: 200%"> &ldquo;La construcci&oacute; de Catalunya no es pot harmonitzar sense una <b><span style="color: #984806">perspectiva d&rsquo;esp&egrave;cie i universal</span></b>. Com volem tirar endavant aquest projecte? Doncs amb plantejaments te&ograve;rics, per&ograve; amb una din&agrave;mica emp&iacute;rica. En aquesta aposta, la recerca b&agrave;sica i l&rsquo;aplicada s&oacute;n fonamentals. Si som capa&ccedil;os de dur-ho a terme, d&rsquo; aqu&iacute; a quaranta anys haurem aconseguit un lloc com a pa&iacute;s en el concert planetari. <b><span style="color: #984806">La recerca cient&iacute;fica &eacute;s un dels instruments</span></b> de transformaci&oacute; m&eacute;s imponents per als segles que v&eacute;nen i, com a conseq&uuml;&egrave;ncia, tamb&eacute; per a Catalunya. La <b><span style="color: #984806">revoluci&oacute; cientificot&egrave;cnica</span></b> aboca el nostre pa&iacute;s a tenir capacitat per aguantar la terciaritzaci&oacute; mantenint els altres sectors productius. Aix&ograve; ha de ser un fenomen irreversible en la gestaci&oacute; d&rsquo;una economia basada en part en <b><span style="color: #984806">la investigaci&oacute;</span></b>, &eacute;s a dir, en una estrat&egrave;gia de <b><span style="color: #984806">progr&eacute;s conscient</span></b> i <b><span style="color: #984806">d&rsquo;evoluci&oacute; responsable,</span></b> perqu&egrave; &eacute;s m&eacute;s important caminar vers una Catalunya m&eacute;s social i m&eacute;s justa que cap a un pa&iacute;s m&eacute;s ric. &Eacute;s un plantejament necessari per al nou catalanisme que li ha de donar suport. Si basem el futur en models de la revoluci&oacute; industrial i en la seva socialitzaci&oacute;, no assolirem cap proc&eacute;s en qu&egrave; el catalanisme que estem elaborant tingui una expressi&oacute; consistent. En la nova proposta, <b><span style="color: #984806">la recerca cient&iacute;fica ha de ser un pal de paller&rdquo;.</span></b> </p>