Article publicat al diari Avui

Aquest ha estat un any dur. Les dades que coneixem aquests dies confirmen que els treballadors i les treballadores continuem vivint moments molt difícils. Tot i que semblava, o això ens deien, que començàvem a veure la llum al final del túnel, la realitat és que l’atur segueix fent estralls a uns nivells desconeguts des de feia anys. Col·lectius especialment fràgils com la gent jove o les persones majors de 45 anys veuen com són expulsats del mercat de treball i se’ls tanquen unes portes que semblen infranquejables. Moltes famílies ho estan passant malament. S’acaba la feina, s’acaba la prestació per desocupació, i les expectatives no milloren.

Portem gairebé dos anys de crisi econòmica, però alguna cosa ha canviat des del darrer Primer de Maig. Al començament de la davallada semblava evident que els treballadors i les treballadores érem les principals víctimes d’una crisi provocada per l’avarícia dels poderosos, l’especulació financera i la cultura empresarial del diner fàcil i ràpid. Ara la gent del carrer continuem rebent els cops, amb la diferència que els responsables del desastre econòmic han aconseguit situar-nos com a culpables.

Però ens continuen exigint esforços i sacrificis. Ens demanen flexibilitat i acomiadament gratuït quan més empreses tanquen i més persones perden la feina; ens exigeixen abaixar sous i no aplicar els increments pactats quan més famílies no arriben a final de mes. Ens proposen un contracte juvenil sense cotització, temporal i amb un sou per sota del salari mínim quan més joves no poden trobar una feina digna; ens plantegen retardar l’edat de jubilació i reduir les pensions quan més creix el nombre de persones aturades a qui se’ls esgota el subsidi. Aquestes són les seves mentides i per aquí passen les seves solucions.

Per això aquest Primer de Maig els sindicats fem una crida perquè els ciutadans i les ciutadanes participin activament i omplin els carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. És més important que mai prendre consciència que les manifestacions del Dia del Treball han de ser una demostració de força. Els poders econòmics i polítics han de saber que els treballadors i les treballadores ja estem patint prou la crisi i no estem disposats a sortir-ne entregant drets laborals i socials.

Els sindicats majoritaris aprofitarem el Primer de Maig per refermar el nostre compromís amb la defensa de l’ocupació, la contractació amb drets i la protecció social. Aquesta crisi no és conseqüència ni dels salaris ni del preu de l’acomiadament ni de les pensions, sinó de la manca de crèdit, de la baixa productivitat, de la manca de valor afegit de la nostra economia, de la inexistent inversió en recerca i desenvolupament i, sobretot, en formació. Demà és el nostre dia i hem de sortir al carrer per plantar cara. Perquè ens hi juguem molt. Perquè som més i tenim més raons.