La crònica recollida per la UPEC sobre la sessió d’ahir matí, recull que “Envers les polítiques d’austeritat i de retallades que s’estan duent a terme tant a nivell nacional com internacional, la UPEC ha demostrat que hi ha vies alternatives per combatre la crisi que no perjudiquen l’Estat del Benestar. Així, a la conferència titulada “Els serveis públics en perill” l’exconsellera de Salut Marina Geli, la periodista Milagros Pérez i la presidenta de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells, han reivindicat la necessitat d’uns serveis socials universals per aconseguir una societat més justa i igualitària”.

Des de l’UPEC segueixen dient que “L’exconsellera ha sentenciat que “quan algú diu que es poden retallar mil milions d’euros sense que passi res és que viu a un altre món” i ha afegit que a Catalunya “el sistema sanitari privat és pitjor que el públic”. A més, Geli ha reconegut que les esquerres “han perdut la batalla ideològica” i ha lamentat que la política “ha perdut pes enfront l’economia i la comunicació”. La metgessa ha assegurat que “la gent creu que la seguretat i les finances són cosa de dretes” i ha volgut matisar que “l’equitat està molt més garantida a la sanitat que a l’educació”. En la mateixa línia s’ha expressat Milagros Pérez que ha fet autocrítica i ha apuntat que no han sabut defensar amb “la contundència que calia la necessitat d’aquests serveis”. La periodista ha interpel•lat a “aquells que diuen que retallar és la solució” i ha assegurat que s’equivoquen, perquè així “l’economia s’empobreix”. Un exemple d’això, segons l’experta, “és que els països que estan suportant la crisi és perquè tenen una àmplia ocupació pública”. D’altra banda, Àngels Martínez s’ha mostrat en sintonia amb certes reivindicacions del moviment indignat ja que ha afirmat que “l’Estat Espanyol, li diuen democràcia i no ho és”. Ha denunciat, també, que “no es vol que es critiqui el president del Banc Santander, Emilio Botín, perquè és l’únic que dóna beques” i ha reivindicat que no se l’ha d’alabar perquè “si ho fa és perquè li surt molt econòmic”.”

Per la meva part, voldria afegir que, en el meu cas. mai havia cregut en la validesa de “terceres vies” i que, per honestedat intel.lectual, havia d’advertir que el meu pensament no procedia de la socialdemocràcia, sinò del marxisme (encara que, irònicament, semblava molt evident que avui erem els marxistes els darrers keynesians conseqüents)…. Vaig recordar el contrast entre les promeses electorals en educació o sanitat del programa de CiU i la realitat de les polítiques de retallades que es proten a terme,  tal com s’analitzen els companys i companyes de l’assemblea de sanitat de l’acampadabcn, que de nou posa en qüestió les mancances que existeixen en els processos de la democràcia representativa. No sols no es mantenen les promeses electorals, sinò que es fan polítiques contràries als drets de ciutadania… i fins i tot els drets humans.

També vaig recollir i denunciar el poder dels laboratoris i  l’ofensiva contra les pensions. A manera d’exemples, ho podeu veure sobre França i Equador en el post en castellà  “Avaricia sin límites en pensiones y salud”  . I em varen semblar adients algunes de les afirmacions més de fons del col.lectiu Inflexió sobre l’origen i desenvolupament del capitalisme. Finalment, vaig acabar recomanant les conclusions de la Jornada celebrada per l’Esquerra Europea sobre Serveis Públics (en castellà)  i que podeu llegir a  o el Manifest encara en construcció de Dempeus per la Salut Pública, per “Una Nova Cultura de la Salut”.

En qualsevol cas, agraïr sincerament a l’UPEC la invitació feta a Dempeus per la Salut Pública, felicitar-la per les Jornades i desitjar que en properes edicions siguin també de tanta oportunitat i interès.