Participar en una jornada sobre la necessitat de canvis per conciliar la vida amb el treball, ja no és una novetat, però el que si que és una novetat és com es planteja en el nou marc de relacions.

Les relacions laborals van canviar amb el decret de reforma laboral i, en aquest decret es contenen una sèrie de rebaixes en els mecanismes d’igualtat, els mecanismes que permetien les empreses tirar endavant mesures compromeses i que permetien avançar cap a una major equitat entre dones i homes en el lloc de treball.

Les administracions públiques tenen una tasca important en el benestar ciutadà i una part central és la pedagogia política. El fet de tenir lleis que permeten fer possible un canvi posa sobre la taula la obligació de fer-la. En els darrers 10 anys les lleis, tant estatals com catalanes com les directives comunitàries, han anat evolucionant i possibilitant canvis reals en el mercat de treball que possibilitessin una conciliació real,canvis que en poc temps s’han volgut tapar, amagar, retallar…

Seguim tenint lleis que possibiliten això, i cal seguir analitzant com fer-ho i , per això cal tenir molt clar el subjecte. Fa temps que s’intueix l’inici d’un canvi en l’anàlisi sobre el mercat de treball i la conciliació amb la vida (tota la resta de la vida) i és, precisament el subjecte a qui es dirigeixen. Per a portar a terme accions i polítiques que generin igualtat d’oportunitats s’han d’analitzar les desigualtats de base, en aquest àmbit, doncs, cal tenir molt en compte la diferència entre ambdós gèneres. Homes i dones no vivim d’igual manera, no tenim les mateixes oportunitats, no se’ns adjudiquen els mateixos rols socials, tenim un accés a la formació i la promoció interna diferent, existeix una bretxa salarial de gènere… moltes coses apunten que la desigualtat és la base i que no es poden engegar mesures via tavola rasa.

Partir del subjecte com a únic subjecte i, com a molt, dotar de subjectivitat única LA família és un error que s’està cometent en l’anàlisi i accions de polítiques de conciliació. La família és diversa, no hi ha una sola tipologia, les dones i homes tenim una realitat diferent, per tant, cal portar a terme mesures diferenciades, accions positives que tinguin en compte les aportacions del 52% de la societat que som les dones i d’aquesta diversitat familiar que queda apartada, invisible i segueix discriminada. Cal impulsar els plans d’igualtat a que la llei (que no la reforma) obliga les empreses i desenvolupar, en paral·lel mesures de conciliació per a tothom. La llei no és només un paper sinó una proposta consensuada i necessària.

Tweet