Estic tan centrada en els meus què i els meus com que em pesen menys el que passa a l’entorn. Per aquelles que som pobres, econòmicament parlant, i que ens costa arribar a mig mes (a final? No em facis riure!) sempre és una “pijada” això de centrar-se en una mateixa.

De sobte, saps trobar-te un mal de cap, reconeixes l’atac d’angoixa, et molesta anar corrents arreu… aix, en el fons, com m’agrada sentir-me pija i despreocupar-me de les obligacions. Que si tenir el sopar de les criatures a l’hora, fer els llits cada matí, escombrar els pèls de la gossa. Algunes de les tasques diàries que, de cop i volta, desapareixen de l’imaginari de la preocupació.

La planxa, el canvi d’armaris, arribar puntual als llocs… quita, quita, on vas a parar. Mirar cap endins és el que m’agrada, el que em relaxa. Regodejar-me en els meus mals i els meus sentits, això és el que em fa falta!

I llavors en ple atac obro el telèfon i miro les xarxes. Un tuit diu “Es diu Carmen. Té 85 anys. Ha estat desnonada del seu pis de Vallecas. En diuen “estat del benestar”. #nowords” i desperto a la crua realitat. A l’entorn social, econòmic i de persones del meu poble, de la meva comarca, del meu país i dels altres que tenen el seu centre en la supervivència.

I em sento pija, per pensar que el que em passa per dins és el centre del món, mentre tantíssima gent lluita per molt més que la supervivència. Els meus mal de caps, les meves angoixes, possiblement tenen força en comú amb el seu dia a dia, amb els seus problemes. Però sense deixar-los de banda cal no oblidar allò que passa a l’entorn: l’amor de la filla i el fill, el dolor de les persones que estimo, els mals moments de gent del veïnat, les necessitats de tantíssima gent que no pot ni pensar com passar el mes, com mantenir l’habitatge… els seus problemes són els meus: la lluita pels drets i, també, per la dignitat.

Tweet

Participar en una jornada sobre la necessitat de canvis per conciliar la vida amb el treball, ja no és una novetat, però el que si que és una novetat és com es planteja en el nou marc de relacions.

Les relacions laborals van canviar amb el decret de reforma laboral i, en aquest decret es contenen una sèrie de rebaixes en els mecanismes d’igualtat, els mecanismes que permetien les empreses tirar endavant mesures compromeses i que permetien avançar cap a una major equitat entre dones i homes en el lloc de treball.

Les administracions públiques tenen una tasca important en el benestar ciutadà i una part central és la pedagogia política. El fet de tenir lleis que permeten fer possible un canvi posa sobre la taula la obligació de fer-la. En els darrers 10 anys les lleis, tant estatals com catalanes com les directives comunitàries, han anat evolucionant i possibilitant canvis reals en el mercat de treball que possibilitessin una conciliació real,canvis que en poc temps s’han volgut tapar, amagar, retallar…

Seguim tenint lleis que possibiliten això, i cal seguir analitzant com fer-ho i , per això cal tenir molt clar el subjecte. Fa temps que s’intueix l’inici d’un canvi en l’anàlisi sobre el mercat de treball i la conciliació amb la vida (tota la resta de la vida) i és, precisament el subjecte a qui es dirigeixen. Per a portar a terme accions i polítiques que generin igualtat d’oportunitats s’han d’analitzar les desigualtats de base, en aquest àmbit, doncs, cal tenir molt en compte la diferència entre ambdós gèneres. Homes i dones no vivim d’igual manera, no tenim les mateixes oportunitats, no se’ns adjudiquen els mateixos rols socials, tenim un accés a la formació i la promoció interna diferent, existeix una bretxa salarial de gènere… moltes coses apunten que la desigualtat és la base i que no es poden engegar mesures via tavola rasa.

Partir del subjecte com a únic subjecte i, com a molt, dotar de subjectivitat única LA família és un error que s’està cometent en l’anàlisi i accions de polítiques de conciliació. La família és diversa, no hi ha una sola tipologia, les dones i homes tenim una realitat diferent, per tant, cal portar a terme mesures diferenciades, accions positives que tinguin en compte les aportacions del 52% de la societat que som les dones i d’aquesta diversitat familiar que queda apartada, invisible i segueix discriminada. Cal impulsar els plans d’igualtat a que la llei (que no la reforma) obliga les empreses i desenvolupar, en paral·lel mesures de conciliació per a tothom. La llei no és només un paper sinó una proposta consensuada i necessària.

Tweet

Demà es presentarà al Parlament de Catalunya una nova Iniciativa Legislativa Popular que pretén una lluita radical contra la pobresa: la Renda Garantida de Ciutadania.

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) està recollida en l’article 24.3 de l’Estatut de catalunya aprovat el 2006 però mai s’ha desenvolupat. Ara a partir d’una comissió promotora formada per persones representatives de diferents sectors socials i polítics s’ha elaborat una proposta que vol fer possible el seu desenvolupament.

La RGC pretén lluitar contra la pobresa i és un aproposta que arriba en un moment en què el creixement de l’atur i la pobresa econòmica de les persones i les llars està arribant a nivells que no sospitàvem fa uns anys.

Ja hi ha un procès de presentació i treball previ amb tots els grups parlamentaris per tal de facilitar-ne la tramitació.

Demà comença el procès real després de mesos de feina invissible. És una proposta realista i possible i en sentirem a parlar!

Tweet

Es parla molt de la crisi, del que passa a nivell macroeconòmic i com ens afecta. Però també és veritat que més enllà d’alguns casos que es destaquen als mitjans, acostumem a girar la cara al carrer quan veiem situacions de pobresa.

Ens fa vergonya ser pobres, ser un país que va perdent, una societat que pensàvem opulenta i se’ns mostra empobrida. El mite de la classe mitja per terra. Les persones de classe treballadora segueixendepenent del salari que se’ls paga i si perden la feina ho perden gairebé tot, alguns inclús la dignitat, que és ‘únic que no em de perdre.

Hi ha iniciatives que visibilitzen aquesta nova pobresa per salvar la dignitat de classe i personal. Nous Pobres és una d’elles on la gent es treu la màscara i es mostra, deixa de ser invisible i passa a ser activista.

Hem de deixar de girar la cara, de sentir pena i passar a sentir ràbia pel sistema que permet aquesta expulsió i solidaritat cap a qui ho passa malament. Passem a recuperar la consciència de classe visibilitzant el que ens passa, el que passa al nostre entorn: Mostrar i mostrar-se per lluitar i com a forma de denúncia.

Jo he deixat de girar la cara fa temps i ahir vaig començar a Twitter a fer retrats de situacions que visc, que conec o que passo: #lacrisi. Seguiré fent-ne.

Aquí us deixo alguns “retrats” però segur que en teniu un apila més.

#alraval 1Un pare jove remena el contenidor, la criatura molt petita plora al cotxet #lacrisi

#altramvia Una noia comenta q no sap si podrà seguir a la universitat amb la pujada de taxes, la mare en un ERO, el pare a l’atur #lacrisi

#aunacte Un home infectat per VIH em comenta la seva por de que interrompin el tractament antiretroviral, no és l’unic #lacrisi

#almercat 1 dona demana els fetges de pollastre pel seu gat, té gat senyora? #lacrisi

#al’oficina una arquitecta demana feina, contactes per netejar cases, el que sigui #lacrisi

#alsindicat Una dona comenta que denuncia assetjament i que li ofereixen el compte, on son els seus drets? #lacrisi

#alcarrer avui feia molt fred unes criatures seien a terra poc abrigades, al final un veí porta 1 pilota i juguen els 5 fins q marxa #lacrisi

#alacaixa Una avia asseguda mig mati recuperant la temperatura, no pot pagar el gas #lacrisi

#al’escala Una veïna no pot pagar els rebuts de la comunitat, un altre torna a viure amb la mare, han perdut la feina #lacrisi

#almetro Un avi va amb un micro i un altaveu cantant pel vago aviam que li cau, ho fa com pot, la gent el mira amb pena. Li cau poca cosa #lacrisi

#alFMI tot d’homes de negre viuen d’un gran salari pagat per totes i tots. Viuen de #lacrisi

Escenes quotidianes de #lacrisi aquestes les he vist o viscut n’hi ha mes que conec moltes q ue no conec i tu? #prouexcuses

Tweet

Aquests dies s’està parlant molt de la pobresa, com impacte la crisi en la societat. Els informes ens diuen que el perfil de pobresa ha canviat: ara la pobresa té cara d’infant… segur?

Fa uns anys es va destapar la pretesa universalitat de la pobresa i els estudis van començar a parlar de feminització de la pobresa. La pobresa ja fa anys té rostre femení: dones que viuen soles i són grans, de forma general. Però s’està destapant un altre fenomen, el del maquillatge.

Evidentment l’impacte que té la crisi sobre les llars i les famílies és gran. La classe mitja ha desaparegut (si és que ha existit mai) i la gent se’n adona que formen part de la gran classe obrera, la classe baixa, les classes populars. Allò material va perdent valor, va desapareixent i és el més imprescindible: alimentació, salut i educació el que pren importància. L’impacte que té això sobre els nens i les nenes és alt però… la pobresa té cara d’infant?

L’informe d’UNICEF ens diu que un 13’7% dels menors de 18 anys viu, al Regne d’Espanya, en llars amb un nivell alt de pobresa i que actualment hi ha uns 2.200.000 nens i nenes que viuen per sota del llindar de la pobresa. Tanmateix la pobresa infantil, segons l’informe, ja és el 26’2% de la població menor d’edat.

Són dades realment esfereïdores però aturem-nos un moment i analitzem-les. Aquests i aquestes menors viuen sols? Evidentment estem parlant de llars i de famílies. Si tenim en compte la composició de les mateixes tenim que , a Catalunya l’any 2007 2.782.000 famílies, 1.091.000 de les quals eren biparentals, 206.200 (12%) eren mares soles amb criatures i 36.400 pares sols amb criatures, altres amb dos nuclis familiars o més i prop de 541.000 persones que vivien soles (171.172 són dones més grans de 65 anys). Amb aquest paraigües estadístic podem afegir una nova cara a l’anàlisi: la majoria de les famílies monoparentals són en mans de dones i, a més, amb la precarització i expulsió del mercat laboral les mares que viuen en parella tenen un nivell més baix d’ingressos, si és que en tenen propis. Per altra banda, tenim 635.721 persones en situació d’atur a Catalunya un 48% de les quals (304.217) són dones. 218.000 de les persones a l’atur no reben cap prestació.

Si, a més, tenim en compte que les dones som les primeres substituïdes i expulsades del mercat laboral i, a més, partim d’una base de desigualtat real, discriminació i situacions de violència en l’àmbit laboral… seguim pensant que la pobresa té rostre infantil?

El que ens diuen les estadístiques si informes és que aquests i aquestes menors viuen en llars i famílies en situació de pobresa, en risc d’exclusió i situacions d’empobriment material i, inclús de pèrdua d’habitatge. Però això afecta de forma directa a les seves mares i pares i els infants pateixen les conseqüències. Quan la pobresa és extrema les mares es treuen de la boca i de la necessitat el que sigui per donar-ho als seus fills i filles.

Per tant, el canvi de perfil de la pobresa no és tal sinó que es mira des d’una altra perspectiva, traient-se de sobre la perspectiva de gènere i generant un titular maquillat.

La pobresa infantil és alta i preocupant perquè és el futur del país però no podem afirmar, com s’està fent, que la pobresa té rostre infantil, malauradament la pobresa va en augment i segueix tenint rostre de dona.

Tweet

Vivim temps convulsos i regressius. Els nostres drets van enrere, l’economia ni ho sabem, els salaris disminueixen, la por creix, juntament amb els beneficis d’uns quants. Són temps d’angoixa, d’incerteses i, alhora, de reptes personals, de construcció de felicitat pel present i pel futur.

La gent pateix, patim, situacions injustes i mirem amb por el futur però necessitem creure que tot anirà a millor malgrat els nostres governants donen pals de cec, malgrat es dediquen a acontentar els mercats sigui per sobre dels nostres drets consolidats o del nostre benestar.

Vivim temps de ràbia i indignació, un ràbia que hem de saber conduir, una indignació que hem de mostrar. La vaga general va marcar una gran mobilització social als carrers de Catalunya, i de tot l’estat. Una mobilització que s’ha de mantenir, seguir i mostrar, només mostrant la nostra força comuna com a classe treballadora podrem aconseguir aturar la regressió social i econòmica a que ens volen sotmetre. questa gran participació els ha molestat i no ens ho volen permetre, ara volen castigar també la resistència passiva i no es van arrugar per repartir el que calgués hi haguessin famílies, gent gran o menors en les manifestacions. No volen que cridem el què pensem, no volen que mostrem la indignació que tenim, ens volen en silenci, amb por i sense força.

Tenim reptes per davant i un d’ells és la construcció de la pròpia felicitat i això només serà possible si prenem consciència i lluitem pel que volem, necessitem i tenim, és qüestió de coherència personal. La lluita política no és una cosa d’uns quants a les institucions, totes i tots fem política, el nostre silenci simplement atorga poder als qui la volen fer per nosaltres.

Tweet

Nacions Unides va instituir el 15 de maig com a dia internacional de les famílies. Cal recordar en aquest dia la necessitat del reconeixement de la diversitat familiar. Les tipologies familiars són diverses i encara social, i institucionalment, aquesta diversitat no és reconeguda o prou reconeguda.

A nivell internacional no cal ni dir que en molts països dits integristes (ja siguin cristians, musulmans o jueus) la tipologia familiar predominant, dita "la normal" és la promocionada, potenciada, protegida i únicament reconeguda. A Catalunya, estem patint una recessió a nivell conceptual. (al País Valencià ja ni en parlo!) Hem passat de celebrar el dia de les famílies a la família, hem passat de fer polítiques familiars des d'una secretaria de Govern a tenir una secretaria de familia. Se singularitza i, per tant, es nega la diversitat.

És un tema ideològic, res a veure amb l'economia a l'hora de parlar de retallades. Simplement, espero i desitjo que les línies encetades per l'anterior Govern en aquesta matèria es respectin i es mantinguin. També que les retallades ideològiques, que no econòmiques, en aquesta època de crisi no afectin a les famílies que són els nuclis afectats directament per la crisi económica. D'entrada, algunes polítiques importants com les polítiques dl ltemps ja han desaparegut de les prioritats polítiques.

Tot i així  desitijo un bon dia de les famílies a totes, totes, les famílies en tota la seva diversitat!

Manllevo el títol a la novel·la de Donna Leon que tot just he acabat de llegir. En la mateixa, el comisari Brunetti es troba immers en un cas amb moltes connexions, inclosa la personal, i ens mostra com la màfia és present a tots els estaments a Venècia, Itàlia i al món. Ens mostra, també, com n'és de manipulable la veritat en alguns contextos.

I aquí, sense màfia catalana però amb alguns comportaments mafiosos, esdevenen unes eleccions municipals que cal seguir amb lupa pel que fa a propostes i realitats.

CiU al Govern de la Generalitat està governant com si res hagués passat, han fet un plec en el temps, com si tornessim al 2003 i tot tornés a ser el seu mas (Mas?).Tornen enrera, desfan polítiques impulsades, desobeeixen lleis aprovades... però tenen un aliat implacable: la falsedat o, sense tanta contundència, amaguen la pròpia insolvència gestora sota atacs furibunds al Govern anterior, a qui només reconeixen errors. És aquesta la veritat del que passa?

Ahir mateix el Conseller Cleries va trobar una capsa màgica que li permet amagar la seva nefasta gestió i les seves retallades en polítiques bàsiques. Segons diu va trobar 30.000 expedients (amagats sota l'estora, suposso) sense resoldre de persones beneficiàries de la llei de dependència. Ha aconsseguit amb això diversos objectius:

També ahir el Conseller Puig presentava un novedossíssim Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica. El primer que Puig va fer quan va arribar al Govern va ser cesar el Programa, ara “recupera” un pla que diu interdepartamental i estable i ajunta tots els col·lectius “més febles”: dones, gent gran.

Aconsegueix també diferents objectius:

A banda d'incomplir les recomanacions internacionals d'actuació en casos de violència masclista i la Llei, àmpliament consensuada socialment i també al Parlament, dels Drets de les Dones per l'eradicació de la Violència Masclista.

El llistat podría ser molt llarg però aquests són dos clars exemples de com les veritats s'amaguen i es manipulen, de com es vene fal·làcies per veritats i com s'utilitzen tots els mitjans possibles per intoxicar la realitat i amagar la incompetència.

Ahir ja m'ho deia un amic meu (oi Lluís?): “Augmenten els sous del personal eventual, no posen un nou director de l'oficina antifrau, retallen en sanitat i ensenyament, ... el canvi Carme el canvi, és amb l'únic que no han enganyat, amb l'eslogan ja ens ho deien clar arriba el canvi, canvi d'opinió, canvi de sous,canvi de criteri en el cas Palau, ...”

Des que fa dos mesos CiU va entrar al Govern no he sentit gaires bones notícies, en tot cas no he sentit res en positiu (per cert, un enganyós però bonic lema que fan servir per les eleccions municipals). Totes les retallades afecten directament a drets i allò que pot semblar un tema econòmic acaba sent ideològic, això si, ben camuflat.

Analitzem les polítiques de dones i la feina feta que, a hores d'ara, no comportava una despesa i si un servei important.

Un  exemple és el Pla Estratègic de Gestió i Usos dels Temps de la Vida Qúotidiana 2008-2018. Aquesta era una estratègia consensuada, un treball d'orfebreria social i política que havia creat espais de participació en els que entitats, persones, agents socials i administracions consensuaven un model polític i social que tingués en compte els temps diversos de les persones i les necessittats derivades. Hi havia molta imaginació i es tractava no tant de fer grans inversions (evidentment calen!) sinò de tenir en compte aquest factor central de les nostres vides en el desenvolupament de les polítiques públiques. Doncs bé, s'han tancat els serveis tècnics i no és una prioritat política pel nou Govern.

L'aturada de l'aplicació de la Llei de dependència és un altre tema improtants, tenint en compte que les feines de cura de les persones són , a més, bàsicament desenvolupades per dones és una retallada doblement discriminatoria un cop més.

Les retallades són, moltes vegades, necessàries, però també són, en molts altres casos, excuses de mal pagador. En èpoques de crisi cal que els polítiques de dones i les polítiques socials siguin més accentuades que mai. Cal estar al costat de la gent, de la ciutadania i les seves necessitats i no fer pagar la crisi a la gent de sempre amb retallades que no venen al cas. Aquests són només dos exemples de com CiU aprofita el Govern per a tirar enrera drets socials llargament reivindicats per la gent del nostre país.

Les dones hem estat invisibles, silenciades, amagades pel genèric. Com és que ara qui ha de liderar les polítiques de dones fa servir aquest argument? simplement econòmic Doncs perquè passats 100 dies no tenen absolutament cap proposta i si moltes ganes de tirar enrere.

Retalla que retallaras van retallant promesses electorals. Retalla que retallaràs només eneficien uns quants.

La ciència avança que és una barbaritat, i també la tecnologia però... també ho fa la ment humana? En la meva qüotidianitat massa vegades m'ho demano i, massa vegades la resposta és la mateixa: NO!

Ara per ara la majoria de ciutadans i ciutadanes (tot i que no tothom) saben utilitzar un telèfon mòbil, navegar per internet, jugar amb algun tipus de cònsola o videojoc en tota l'amplitud de la oferta existent al mercat... però en canvi estris menys sofisticats, tot i que possiblement desconeguts, com la planxa o la rentadora segueixen sense ser utilitzats per un sector ampli de la població.

De fet, són estris pensats en clau de gènere, sense gaires complicacions però alhora sense un avenç tecnològic suficient per fer-ho tan assequible com un mòbil? O és simplement que va molt bé parlar del misteri de la rentadora per tal que algú a casa s'especialitzi en el seu ús i, per tant, sigui imprescindible que sempre sigui ella qui la utilitzi?

Hi ha alguns misteris associats: on va la roba bruta que desapareix a la nit? Com és possible que aparegui neta i planxada? On van a parar els mitjons que es desaparellen dins de la rentadora? Qui els torna a aparellar? Desapareixen les tasses i plats de la pica, qui reposa els nous? És un fenomen del més enllà? Els extraterrestres amb la seva avançada tecnologia hi tenen alguna cosa a veure amb aquests estranys fenomens?

La resposta és ben senzilla, bàsicament les dones cobrim aquest treball invisible al que hom no dóna valor perquè no és visible ni públic. Hi ha moltes maneres d'avançar per què això no sigui així però la primera seria llegir les instruccions dels estris, fixar-se com ho fan la resta de mortals i posar un  mica d'interés en compartir no només el temps de lleure, felicitat i facilitats sinó també el temps de treball i de cura de les persones en la família.

Fa uns anys, uns companys meus de militància que eren molt joves i amb un discurs radical em negaven l'evidència de la centralitat del feminisme en tant que pensament trasnformador de la societat, la meva resposta va ser senzilla: “el dia que sàpigues que els calçotets no es renten sols en tornem a parlar ” i, francament, crec que hem avançat poc en aquest aspecte.

 Publicat a L'Hora Violeta al setmanari 30º

M'acaba d'arribar un teletip que diu:

"El candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas, s'ha compromès aquest dijous a promoure un Pacte Nacional per la Infància si governa, i ha apostat per crear una línia d'ajuts per a famílies que no optin per llars d'infants de titularitat pública. A més, ha assegurat que un futur executiu de CiU incrementaria els ajuts a les famílies amb nens petits sempre i quan hi haguessin recursos suficients per fer-ho"

Bé no sé en quin planeta viu aquest candidat però fa pocs mesos s'ha aprovat una lllei dels drets i oportunitats de la infància que dissenya un escenari en què dota de drets i recursos la infància de forma subjectiva, més enllàdel nucli familiar, com a part de la nostra societat. La pregunta seria: un pacte? perquè? mper no haver de complir la llei?

En segon lloc, s'han creat 30.000 places públiques d'Escola Bressol en els darrers 7 anys, un salt qualitatiu important. Evidentment l'àmbit privat té i ha de tenir el seu lloc i també hem de dotar d'ajuts a les famílies que hop necessiten però s'ha de seguir apostant per la creació de places públiques que garanteixin l'accés. hem de millorar els ajuts en la línia de coherència política i de cohesió social que ja s'ha marcat i no fent propostes de liberalització de segons quins sectors i populistes.

En tercer lloc, comprometre's a augmentar els ajuts sempre i quan hi ahgi recursos és no comprometre's a res i més tenint en comtpe el discurs que CiU fa sobre la catàstrofe econòmica de la Generalitat.

En fi, no tot s'hi val i més quan es parla de "canvi" (quin canvi?). el canvi es va iniciar fa 7 anys, un canvi de te`ndències, unes noves polítiques `públiques, una inversió elevada en polítiques socials... quin és el canvi que volen? En tot casa el  compromís és mínim tal i com es demostra en aquestes declaracions, que jutjareu vosaltres (i poder la història). Diu el candidat Mas:

'Volem incrementar els ajuts a les famílies amb criatures i volem millorar a l'ajut a les famílies amb nens amb algun grau de discapacitat, però també sabem que no és segur que ho puguem fer, perquè dependrà de com evolucionin els recursos'

Espectacular!

Avui hem celebrat la sessió de cloenda del 6è congrés de la Gent Gran. Ho hem fet al Citilab, a la ciutat de Cornellà.

Han participat 300 persones delegades que havien estat elegides a les sessions participatives fetes arreu del territori.

El procés congressual ha estat un exemple de participació i aprofundiment democràtic. Ha estat un procés ampli on s'ha escoltat tohom i s'han recollit totes les propostes que les delegades i delegats han convertit en esmenes. També s'han fet trobades de debat amb altres consells de participació: Consell Nacional de Dones de Catalunya, Consell de Joventut, Consell del PRODEP, Taula d'Immigració i Ciutadania, Consell LGTB... que han estat molt enriquidores.

El procés ha estat llarg, un any, i intens. ambàmplia participació, grups de treball molt actius, gran implicació de les entitats i... sobretot del Consell de la Gent Gran.

 Ara les ponències i conclussions, així com el manifest ens planteja grans reptes polítics i socials a les diferents institucions polítiques però de forma central a la Generalitat que hem de donar resposta.

Ha parlat la gent gran no hem parlat de gent gran i la gent gran s'ha situat al centre del debat i ha reclamat aquest dret, deixar de ser un col·lectiu (21% de la població) excèntric i que es tinguin en compte les seves aportacions, demandes i necessitats. Han proclamat: "som al centre i volem que se'ns reconegui"

I ara els agraïments: l'executiva del Consell de la Gent gran en particular i en general les persones membres del Consell. A les persones de l'Oficina de Gent Gran Activa que han fet possible (la Carme, l'Esteve,el Josep, La Laia, la Gemma), a les tècniques que han coordinat la participació i els darrers debats (La Coia, l'Ester, la Mercè, la Zaida...) i els departaments implicat,e el Citilab i l'Ajuntament de Cornellà que han fet possible que tot surti bé avui.

La gent gran és diversa i vol que se la reconegui diversa, ens han plantejat des de l'experiència vital els reptes de futur pels propers anys, es tracta d'agafar el testimoni i donar compliment tal i com s'ha fet aquests darrers 4 anys amb les conclussions del 5è Congrés. 

Gràcies i felicitats!

Un bloc sol comentar notícies d'actualitat de forma immediata, per problemes informàtics però també per possibilitar la reflexió i les reaccions no ho he fet així.

Ahir el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret de creació d' un fons per cobrir l’impagament de pensions i prestacions alimentàries o compensatòries. Aquest era un compromís de Govern, de legislatura, de partit, polític i, també personal.

 Aquest decret dóna compliment a la llei de suport a les famílies i la llei dels drets de les dones per l'eradicació de la violència masclista. És un pas endavant importantíssim per ajudar a superar la precarietat sobrevinguda de les famílies que se separen i perseguir un delicte com és l'impagament de pensions.

El compromís era clar, el camí llarg i esgotador. Hem hagut de negociar amb l'Estat de forma intensa però també donar resposta a allò que les diferents associacions ens reclamaven i fer-ho de forma sostenible per a l'economia, valenta en la creació de més benestar i decidida amb les persones deutores.

Crec, francament, que aquest decret, junt amb altres com el de creació del títol de família monoparental ha estat un gran repte, un encert i una satisfacció.

Les crítiques que he pogut llegir (que no corresponen a les entitats) no m'han amargat el dolç, crec que són fruit de l'enveja política i de l'electoralisme. Ara però , ja no es pot tirar enrera, un dret més consolidat, un pas més en la construcció nacional!

 Ahir també es va aprovar el Projecte de llei per una nova ciutadania i per la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquest projecte aprovat pel Govern ja no es podrà aprovar pel Parlament en aquest periode de sessions però és una llei bàsica que ens cal  a un país democràtic i amb vocació d'Estat.

La independència es guanya, la independència es construeix i aquests avenços no són petites pases sinó grans salts endavant que cal desenvolupar i consolidar.

Amb la campanya Compartim el temps el Govern de la Generalitat impulsa una campanya per fomentar la coresponsabilitat en el treball domèstico familiar.

Les evidències són innegables però les estadístiques ens diuen que:

• només en un 9'77% de les llars catalanes es comparteixen les responsabilitats dòmèstico-familiars a parts iguals.
• en un 74'5% de les llars les persona que organitza el treball comèstic i familiar és exclussivament la dona
• que només un 11'81% de les llars els fills i filles col·laboren en aquestes tasques
• que les dones dediquem 23 hores setmanals, de mitjana, a les responsabilitats domèstico-familiars mentre els homes hi dediquen 7'9

tot plegat un ús desigual del temps i per tant, el temps com a factor de discriminació en la vida qüotidiana.

El tràfic de persones és delicte. S’ha de perseguir amb contundència i tenir recursos per fer-ho. El codi penal com a recurs legislatiu també ens hem anat dotant d’altres recursos governamentals per perseguir aquest delicte.

Cal avocar esforços, ser conscients de la gravetat i la complexitat de la situació així com dels canvis que ha patit en els darrers anys. No estem parlant del mateix tipus d’organitzacions mafioses i de la mateixa mobilitat ni del mateix impacte econòmic que fa deu anys.

Cal actuar amb força contra l’explotació sexual, contra l’explotador i donar suport a les víctimes que esdevenen part per múltiples factors: Engany, pobresa, segrest, amenaces...

Cal deslligar tràfic amb finalitat d’explotació sexual,  de prostitució voluntària, del treball sexual exercit de forma voluntària per les dones i els homes que el porten a terme. És un fenomen que no es pot simplificar i aquesta és una de les premisses clares en l’acció d’aquest Govern:

1. No simplificar la complexitat del fenomen de la prostitució
2. No confondre allò que és delicte (tràfic de persones per a l’explotació sexual) amb allò que és voluntari (treball sexual)

Des d’aquesta postura, que jo crec responsable, hem de reforçar estratègies per fer front al tràfic de persones. Aquesta estratègia ha de ser coincident entre l’Administració i la societat civil però també amb el conjunt de la ciutadania.

Tràfic de persones és delicte. Calen recursos policials i contundència judicial, però cal deslligar les víctimes d’aquesta contundència, és a dir, no hi ha prou amb l’actuació policial i judicial per fer efectiva la lluita contra el tràfic de persones per a l’explotació sexual tot i que són elements fonamentals. Cal una segona fase on es porti a terme una atenció social integral per a aquestes dones (bàsicament, però també, homes i menors). La llei 572008 dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista contempla una xarxa de recursos per l’abordatge de la violència masclista així com protocols de coordinació per a aquest abordatge que s’estan desenvolupant, i volem una especial atenció a aquestes situacions.

La llei ens ha dotat de recursos que s’estan desenvolupant i s’està actuant pel que fa al tràfic i l’explotació sexual de forma especial en matèria de seguretat, que és també, una garantia per les persones traficades, i ens cal aquesta segona fase en el procés i ja s’està impulsant un protocol específic que ha de poder donar resposta i clarificar els canvis i les diferents actuacions.

No es pot confondre, com deia anteriorment, tràfic de persones amb prostitució voluntària,  en tot cas parlem d’explotació sexual. La situació de precarietat de moltes persones (majoritariament dones)  que es dediquen al treball sexual, així com la irregularitat de la seva situació legal, no ajuden moltes vegades en l’aclariment d’aquesta diferenciació i no parlo des de la doble moral sinó de les dificultats afegides en la persecució del tràfic de persones.

L’esclat del conflicte en la convivència ciutadana així com la manca de control administratiu d’espais on s’exerceix la prostitució tampoc ajuda a la clarificació.

A tall de resum l’acció del govern de la Generalitat es fonamenta en quatre punts:

1. Tràfic i explotació sexual tenen caràcter delictiu que cal abordar amb contundència i des de la coordinació de l’àmbit judicial i policial, endurint si cal les penes contra els traficants i explotadors.
2. Les víctimes de tràfic i explotació sexual han de ser excloses d’aquesta persecució i se’ls ha de garantir els recursos de seguretat i inserció necessaris.
3. Cal deslligar el fet delictiu que representa el tràfic en fins d’explotació sexual de l’exercici voluntari de la prostitució.
4. Cal la complicitat social amb les institucions i establir estratègies de confluència que ens permetin un treball coordinat amb les associacions que tenen les dones en situació de prostitució per tal d’anar resituant les problemàtiques i portar a terme una acció efectiva contra el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual garantint la seguretat i la qualitat de vida de les persones traficades.

És la voluntat i el compromís del Govern de la Generalitat.