Avui podem trobar a l’Ara.cat un article escrit davant la indignació del personal sanitari per les injustes retallades. Abans de reproduïr-lo, i de destacar la frase que em recullen de tots els arguments que vaig donar com a una de les portaveus de Dempeus per la Salut Pública , voldria assenyalar els següents 4 punts que, avui, crec són fonamentals de recuperar:
1) L’exercici dels drets laborals no es contraposen amb els drets de ciutadania, i qui vulgui entendre que defensar condicions de treball dignes va en contra dels drets que tenim totes i tots com a ciutadans i ciutadanes, cau en una trampa que sols afavoreix a qui vol desmuntar tota defensa organitzada dels treballadores i treballadores, i en aquest cas, els Sindicats. Precisament, defensant els seus drets laborals, el personal sanitari defensa els drets de ciutadania de totes les persones: a un servei de salut d’accessibilitat garantida, de qualitat, que uneixi atenció, formació i investigació (el fet que el personal MIR s’uneixi a la vaga n’és un exemple). La ciutadania ha de donar suport a les protestes i vagues dels metges, i no al revès, com fan dissortadament algunes organitzacions que caldria esbrinar bé si serveixen els interessos dels usuaris de veritat o de la mateixa administració que fa les retallades.
2) El personal mèdic que està a atenció primària, per la seva situació concreta, es ressent amb tota la força de les tensions que es tradueixen en problemes de salut, també –i de manera molt destacada– per la situació d’atur i manca de subsidis, pels desnonaments, per la rebaixa d’ingressos a les llars i les dificultats per sobreviure, per les retallades en altres serveis de “benestar” i per la incertesa en el futur i precarietats de tota mena. Les conseqüències de la crisi fan emmalaltir homes i dones de totes les edats, i repercuteixen greument en les condicions de vida de la infància. Si a sobre el personal que ha d’atendre i procurar posar remei a aquesta situació quan es transforma amb malaltia, es veu afectat de manera molt colpidora per increments d’hores de feina, incertesa en el seu futur professional, disminució de la qualitat en les condicions de treball i formació, i retallades en els ingressos, el que s’està fent des de la Conselleria de Salut (ir-)responsable no és cap gestió que millori les condicions de vida de la població en general, sinó un autèntic atemptat contra la convivència i la democràcia. S’assembla tant amb una mena perniciosa de terrorisme laboral, social, i quotidià que calen dimissions immediates dels responsables.
3) Aquests atemptats contra les condicions de treball del personal de la sanitat i la degradació dels serveis públics (en concret, amb llistes d’espera que suposen ja massa risc per a ser solament “innocentment gestores” sols tenen una fi: posar en pitjors condicions al sector públic per fer la seva feina, i afavorir el sector privat de la sanitat com procura el propi Conseller recomanant que “ens fem d’una mútua”. Atemptats com aquest haurien de poder-se portar davant dels tribunals, però ja han aconseguit que siguem milers als carrers els que defensem que la salut és pública, o no és SALUT, que la salut mai pot ser una mercaderia, que la SALUT és un dret, i que, finalment, que amb la salut no s’hi juga… i molt menys perquè els amics del senyor Boi Ruiz continuïn fent beneficis. Com va dir Gaspar Llamazares a la Universidad de León: “la crisis no solo provoca enfermedades mentales sino que produce muerte y es cuanto menos una “paradoja” que en vez de mejorar los sistemas de salud, pretendan recortarlos”.
4) No volem tornar als temps de la beneficència, Sr. Ruiz, com no volem tornar a ser súbdits. Defensem els nostres drets de ciutadania, entre ells, el servei públic de salut, perquè és una conquesta de civilització, i el que volen els que pretenen fer passos enrera en aquest camp ens volen, de fet, tornar a la llei de la selva.
I aquí teniu l’article publicar avui a l’Ara, del que lamento, de manera molt especial, les conclusions que en treu el president Mas (però, què ha de dir, si ell n’és el responsable a Catalunya?) i les desafortunades i interessades declaracions de la CUS que demostren que no representa els interessos reals de la ciutadania de Catalunya.
BARCELONA. | Actualitzada el 30/09/2011 00:00
PERE TORDERA
La imatge dels treballadors sanitaris irrompent ahir a la sala on se celebrava la reunió entre la direcció de l’Institut Català de la Salut (ICS) i els sindicats per negociar les retallades de sou és l’exemple més gràfic de la tensió i el malestar que viu la sanitat catalana. Els sindicats reconeixen que la manera com es va desenvolupar la protesta -algun professional sanitari va pujar sobre la taula on s’estava negociant la tisorada- no és la més desitjable, però ho atribueixen a la “crispació” que viuen els treballadors, que ja tenen sous molt baixos. Les negociacions es van interrompre fins dilluns després que els treballadors boicotegessin la reunió.
Ahir va ser un dia de crispació. Dues manifestacions van col·lapsar el centre de Barcelona. Les assemblees de treballadors de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Germans Trias i Pujol van decidir que s’adherien a la convocatòria de vaga indefinida a partir de finals d’octubre que ja han aprovat a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital Trueta de Girona. L’objectiu és estendre-la als vuit hospitals de l’ICS. La convocatòria, però, genera contradiccions entre els propis metges, i la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat ha demanat als sindicats que no facin vaga, “perquè podrien empitjorar encara més la situació”. “Entenem que han de defensar els seus drets, però no així”, diu Carme Sabater, directora de la Coordinadora. També tem que l’estira-i-arronsa entre Salut i els sindicats “repercuteixi negativament” en els serveis. El Fòrum Espanyol de Pacients demana als metges que no deixin d’atendre les urgències i que la vaga “tingui un límit de dies”, mentre que la Coordinadora Dempeus per la Salut Pública entén que la defensa dels drets laborals dels metges afavorirà a la llarga els drets dels ciutadans.
Defensa del model de salut
Aquest mateix debat també el tenen els metges. “No volem anar a la vaga perquè se’n ressentiran els pacients i els nostres sous, i ja tenim prou dificultats econòmiques, però no tenim més remei. Si l’ICS rectifica la desconvocarem”, explica Teresa Fuentelsaz, delegada de Metges de Catalunya a Bellvitge. “Aquesta és l’última mesura de pressió que ens queda, perquè només els interessa reduir despeses”, assegurava el cirurgià de l’Hospital Germans Trias Pedro López de Castro, que ha denunciat que les llistes d’espera per a operacions de càncer de pulmó s’han allargat a causa dels tancaments de l’estiu.
Els metges han perdut la por i han començat a denunciar amb xifres els efectes de les retallades en la qualitat assistencial. Ja no es tracta de defensar només el lloc de treball, sinó tot un model sanitari. És per això que un grup de metges de Bellvitge s’han ofert a operar gratis. Alguns metges també admeten que estarien disposats a rebaixar-se el sou temporalment si es reobrissin els serveis tancats. “El nostre interès és preservar el model sanitari, i un 80% dels professionals estaríem d’acord a rebaixar-nos el sou si es manté el sistema”, diu Josep Llop, del sindicat Facultatius Independents. I afegeix: “El president Mas diu que els perjudicats per la vaga seran els ciutadans, però i les seves mesures? Les retallades ja estan perjudicant els usuaris”.