Article publicat a Catalunya Press.

El Govern de Mariano Rajoy continua donant-li voltes a la qüestió del rescat de l’economia espanyola. Condicionat pel calendari electoral, sens dubte, el president del Govern de l’Estat mira d’ajornar una decisió que sembla inapel•lable i que els propis mercats ja han anticipat rebaixant la prima de risc per sota del 500 punts.  No obstant, el Govern no deixa de moure’s en la pura conjuntura. Sense acabar de definir més estratègia econòmica ni política que aquella de qui dia passa any empeny. A base de tacticismes, silencis atronadors i una manca de transparència mai vista a la política espanyola, Mariano Rajoy intenta que no s’enfonsi aquest vaixell que és Espanya. El que passa és que el temps s’esgota i les coses no canviaran. No podem viure permanentment en el terreny de la indefinició.  Rajoy sap perfectament que les anomenades condicionalitats que acompanyaran l’hipotètic rescat d’Espanya seran duríssimes i que això afectarà de forma directa la seva permanència al front del Govern.  Al Partido Popular sembla que les aigües baixen remogudes i només una bon resultat a Eskadi, però sobretot a Galícia les poden tranquil•litzar. Però això és impossible del tot, en un país que després de 5 anys de crisi econòmica, política i social, ara afronta de la mà d’aquest rescat europeu una de les retallades més fortes que ha hagut de suportar i que, sens dubte, afectarà les pensions, els salaris i els serveis socials, és a dir, les ja extremadament castigades classes populars.  El país no confia en el futur si aquest ha de venir de part de les decisions polítiques que ens han portat fins aquí. Les receptes que ens han prescrit per sortir de la crisi només han fet que enfonsar-nos encara més en el pou de l’atur, la pobresa i la fractura social. Cal austeritat? És clar! Però encara és més necessari canviar radicalment el rumb de les polítiques per tal d’estimular el conjunt de l’economia. Cal aconseguir del BCE i de la Comissió Europea -i si m’ho permeten, de la cancellera alemanya Angela Merkel, un nou escenari de recuperació per a Espanya que ens permeti afrontar el deute financer de forma que les quotes mensuals nos ens ofeguin com fins ara. Si no és així, ni la pujada de l’IVA generarà més ingressos a l’Estat, ni es generarà ocupació que pagui IRPF ni el consum estirarà de les empeses. Aquest ha de ser l’objectiu principal del govern Rajoy. Llàstima que s’ha posat les ulleres de curt i han renunciat a mirar l’horitzó.